Comunicació

La mirada

Youtube

No es perdin el discurs de Monzó a la fira de Frankfurt 2007

Som prou conscients de què és Youtube? Suposo que sí, perquè és ben fàcil ser-ne: Youtube ens ha canviat la vida. Algú em dirà que sembla que hagi descobert la sopa d'all i que baixi de la figuera tot just ara, però en la meva innocència infinita no puc deixar de sorprendre'm quan, avui sí i demà també, escric alguna cosa al cercador, faig un clic i m'apareix aquella imatge, aquell videoclip, aquella relíquia que em venia de gust descobrir, degustar o reviure. Que necessito veure què ha passat a l'última edició de Las joyas de la corona, un clic i m'apareix com per encantament. Que tinc una imperiosa urgència d'assabentar-me dels últims detalls de la comunicació d'ultratomba entre Carmen Martínez Bordiu i el seu fill Francisco, mort ara fa 25 anys en accident de trànsit –això de Más allá de la vida és sensacional–, doncs cap problema.

Que necessito cercar el màxim de material mediàtic possible de, què sé jo?, el festival d'Eurovisió, doncs cap problema: a Youtube n'hi ha per triar i remenar. I parlant d'Eurovisió, detinguin-se si poden a degustar el vídeo de Buenafuente en què Quim Monzó disseca el fenomen Chikilicuatre (www.youtube.com/watch?v=rDADyudZ7ag). Per moltes vegades que me'l passi, segueixo rient com un idiota. I, ja que hi som, no es perdin el discurs de Monzó a la fira de Frankfurt del 2007. Ni tampoc la taula rodona de Monzó, Sergi Pàmies i Empar Moliner amb motiu del trentè aniversari de Quaderns Crema –això ho trobaran a la web de TVC–. I ja callo perquè em falta espai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.