Comunicació

La mirada

200 és poc

Encara podríem invertir més temps en una activitat tan necessària
i enriquidora

L'anuari de la SGAE ha publicat que a Espanya cada habitant consumeix 226 minuts diaris de televisió. Són 3 hores i 46 minuts. Doncs no és una mala dada, però així i tot em sembla poc. La xifra és una mitjana, esclar. L'estudi reflecteix les dades de totes les comunitats autònomes. Els catalans superem la mitjana, amb 229 minuts, i estem cap a la meitat de la llista. Sembla que els que més tele miren són els extremenys (250 minuts). Curiosa revelació. Bé, en el fons l'important no són els números, freds i poc suggerents. L'important és que malgrat que 200 i tants minuts no és pas poc temps, trobo que encara podríem invertir-ne més en una activitat tan necessària, enriquidora i educativa com aquesta.

Cada dia té 1.440 minuts i d'aquests, només en dediquem entre 200 i 300 a deixar-nos penetrar pel devessall de continguts, estímuls, bestieses i virtuts d'aquest aparell fascinant. Ja em faig el càrrec que hem de fer moltes altres coses: llegir, escriure, escoltar música... Algú dirà: treballar, menjar, educar els fills. Sí, molt bé, però es comença pensant que educar els fills i veure la televisió són activitats contraposades, destinades a formar oxímorons, i s'acaba defensant que l'ESO és un sistema educatiu vàlid. “Jo al meu fill de 13 anys no li deixo veure la tele”, “A casa no en tenim, d'això”, “A la tele només hi fan porqueria”, segur que algun cop han escoltat algun d'aquests disbarats. Rebel·lem-nos-hi en contra i arremanguem-nos per arribar als 300 llustrosos i resplendents minuts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.