Nadal de revenges a ‘La Riera'

Els guionistes de La Riera van voler dedicar el desenllaç previ al parèntesi nadalenc a les venjances. L'ambient era nadalenc –a la fonda recuperaven la tradició que la família propietària fos qui servís per un dia els treballadors–, però com sol passar en aquests serials a l'aire s'ensumava ambient de tragèdia. Una de les revenges era anunciada i per tant no va causar sorpresa a l'audiència: l'Estel ploma en Claudi i fuig sola de Sant Climent. L'impacte, la imatge esperada i buscada pel públic, va ser veure en Claudi –un personatge fort, acostumat a ser ell qui fa les males jugades– enfonsat. Després de ser abandonat també per la Lídia, s'arrauleix al sofà tapat amb la jaqueta en una imatge simple però molt efectiva.

L'altra revenja va ser menys esperada, tot i que n'havien donat pistes. En Mauri ofega amb un coixí el pare Isidre, el mossèn que de petit va abusar d'ell i va fer-lo tornar un pederasta. He de dir d'entrada que el gir que han donat al cas d'en Mauri no m'agrada: fer que algú sigui pederasta perquè també van abusar d'ell de petit és buscar la sortida fàcil a la trama i mirar d'eximir el personatge. I ara en lloc d'enfrontar-se al seu fantasma del passat, el mata. I això que el que porta a fer-ho és que una de les seves víctimes es va enfrontar a ell. Si ella hagués fet com en Mauri, ell seria mort.

I per al final es van guardar el retorn de la germana pròdiga: la Mariona, que des que va sortir al flashback del juliol sabíem que tard o d'hora apareixeria. La Carme Balagué és una gran actriu, però no m'acaba de quadrar per al paper. Espero equivocar-me.