‘Tierra de Lobos': final ‘interruptus'

Tierra de Lobos ha anat de menys a més. Després d'una arrancada un xic lenta, va agafar ritme i intensitat. En cada episodi passaven coses; la trama avançava; hi havia emoció. Sembla obvi en una sèrie, però no és tan comú com hauria. Mira Águila roja: una sèrie de gran èxit, que entreté molt, però, desenganyem-nos, repeteix sempre el mateix esquema i avança molt poc en la trama central. Cal estirar-la perquè duri. Al final de la temporada, però, Tierra de Lobos ha frenat. Prometia un gran desenllaç i aquest dimarts ens vam quedar, en cert sentit, amb un pam de nas.

Un dels problemes de la sèrie és que en els avanços descobreixen bona part del capítol següent i, és clar, l'audiència ja sabia que César era viu i anava a l'església a impedir el casament. I això passava al tram final del capítol. En sobraven, per tant, tres quartes parts. Després, el cop d'efecte del canvi d'església va estar bé. I el casament es va celebrar. Era el més lògic, si hi ha segona temporada. I per això sabem que ni Lobo ni César no poden morir: en són els protagonistes. El cliffhanger final –un doble tret en el duel entre els dos– és inefectiu. Com el del capítol anterior, amb la mort de César.

El millor de l'episodi final, sens dubte, va ser el gir donat al personatge d'Aníbal, un dels més ben construïts i amb més matisos. De fet, sovint interessa més la seva història amb Nieves que la de César i Almudena. Ah! I el triangle Román-Elena-Lobo.

I no hi va haver ni una paraula sobre què va passar en el passat; només Lobo que mata un antic amic que no se sap qui és ni per què el mata. Més incògnites i cap pista. Com a Águila..., cal estirar la trama.