El ‘nou' ‘OT'

Com va dir Nina, hi havia certa expectació: havien promès renovació, una nova era –com si fos GH–, més modernitat, i alhora un retorn als orígens, al format blanc, a fer que els concursants fossin l'important. Una equació impossible. I més a Tele 5. I així els ha sortit: un poti-poti estrany. En el fons va ser una gala inicial amb el mateix de sempre, però a tot drap i sense gaire ordre. Al desori hi va contribuir Pilar Rubio. I molt. Sobreactuada i sense assabentar-se de la missa la meitat. Molt mala elecció.

Tampoc els concursants són per tirar coets. Massa perfils triats per la història humana –de nou, com si fos GH– i massa expulsables en les primeres gales. Sembla que els triïn de nivell baix perquè puguin dir que milloren. I els han fet posar noms artístics i la majoria –que originals– s'han posat ics (Naxxo, Alexxa, Alexandra, Roxio...). I una Núria que es fa dir Nirah; una Sara que es fa dir Sira, i un José Luis que es fa dir Josh. També n'hi ha un que havia estat a Factor X 2 com a Mario i ara es fa dir Jefferson. I la noia cega, Ana Isabel, que creu que Coraluna és un bon nom. Del jurat, promet Eva Perales (la nova Risto) i no se sap què hi fa el d'El conciertazo.

Diuen que OT és un format antiquat i que no s'ha sabut modernitzar, però jo justament vaig trobar a faltar el que han canviat –els vídeos de presentació, més cançons en castellà– i em van sobrar els canvis introduïts en un tram final ple d'errors: no sé què hi pinta repescar Geno una dècada després i sense ni cantar, i que dues que s'acaben de salvar (gràcies als companys i al públic) tornin a estar nominades. Una gala que va començar bé –gran vídeo històric i coreografia de Marco da Silva– i va acabar amb despropòsits.