El zàping
Un altre punt i a part a ‘La Riera'
Va ser un capítol d'escenes de parella, que és l'eix d'un serial
Els serials de TV3 solen aprofitar els últims capítols abans de Nadal i Setmana Santa per deixar la sèrie en un moment àlgid –recordo, per exemple, l'atropellament de la Cinta a El cor de la ciutat–, però La Riera va més enllà i aprofita aquests petits parèntesis per renovar part del repartiment. Després de Nadal, la Mariona i els Bosch es van instal·lar a Sant Climent. Ara, per Setmana Santa –i la setmana següent, perquè a La Riera descansen dues setmanes–, servirà perquè la Txell i l'Ona deixin la sèrie, i perquè hi arribi (suposo) la xef del 117, la tant citada Magda Torras, que encara no hem vist.
També s'aprofita per marcar clars punts i a part en la trama. Només cal recordar en Mauri matant el pare Isidre dos dies abans de Nadal. Divendres passat n'hi va haver diversos: la marxa de la Maribel de la cuina, sens dubte, i la inauguració del 117. No hi va acabar d'haver punt i a part en la relació entre la Mercè i en Toni però va quedar clar que està si cau no cau.
Sobretot va ser un capítol d'escenes de parella. No va ser de secrets i negocis bruts, com abunden a La Riera, sinó de simple romanticisme, que al capdavall és l'eix d'un serial. A més de la Mercè i en Toni, qui estava concebuda per ser l'escena, en majúscules, del capítol –per això es va guardar per al final– va ser l'esperada des dels inicis: el petó entre en Sergi i la Maribel. Han marejat tant la perdiu amb la relació tant de temps, però, que en part ja ha perdut la gràcia. Per mi, l'escena més emotiva va ser una altra: la reconciliació del matrimoni Flaquer. “Ets el meu puntal. Sense tu m'enfonso. Fins que la mort ens separi.”
