Kratos contra els déus nòrdics

God of War, una de la sagues més interessants de Sony, presenta un nou lliurament per a PlayStation 4. El protagonista, Kratos, deixa enrere la seva història de venjança contra els déus grecs de l’Olimp i es trasllada als dominis de les deïtats i els monstres nòrdics. No ho fa sol, l’acompanya el seu fill Atreus. En aquest món cruel, Kratos ha de lluitar per sobreviure i educar Atreus per evitar que cometi els errors que va cometre ell de jove. La relació entre Kratos i Atreus serà un dels pilars centrals del joc. Al llarg de l’aventura, veurem com es construeix un poderós vincle entre els dos personatges.

Gràcies a Santa Monica Studio i el director creatiu Cory Barlog (God of War II, 2007), tenim un nou començament (no un remake o reboot) d’una de les icones més importants de la indústria del videojoc. Han emprat cinc anys a desenvolupar aquesta entrega. I ha valgut la pena. És una història sorprenent, original, protagonitzada per un vell conegut de tots. I ho fa en un escenari completament diferent. Canviem l’arquitectura clàssica grega –estàtues, columnes i terres de marbre– pels salvatges boscos nòrdics. Nous escenaris, nous enemics, però la mateixa jugabilitat engrescadora de sempre. S’hi han afegit més dosis d’estratègia. Ja no n’hi ha prou de pitjar botons. Ara també cal planificar la batalla abans d’entrar a cegues en un combat del qual podem sortir mal parats.

I és que, a més de la lluita, God of War té dosis de RPG, una part d’exploració (imprescindible si volem completar al 100% el joc) i una altra de puzles. L’acció torna a ser protagonista, però sense oblidar un argument intens i emotiu que ens serveix per descobrir un nou Kratos i una nova i interessant mitologia. Un videojoc que està entre els millors de la consola domèstica de Sony. No només per la jugabilitat i aspecte gràfic, sinó també per l’originalitat de la història i la narració cinematogràfica que se’n fa.