Llenguatge ‘vs’ desesperació
Marta Ossó, a ‘Ànsia’, es retroba amb l’obra de Sarah Kane, a l’Atrium
La directora Loredana Volpe s’identifica amb el dolor per relacionar-se amb l’altre de Sarah Kane
Ànsia (Crave) és la penúltima obra de Sarah Kane, abans de suïcidar-se. Si a Blasted s’alineava en un teatre de la violència i l’abús explícit reduint la trama i els personatges al mínim, en aquesta peça dilapida els personatges. En realitat són quatre veus que combaten en uns moments i comparteixen rèpliques en d’altres, aparentment de manera incoherent. Contra la farsa de la vida, només queda el llenguatge. Aquest nou muntatge manté el ritme de l’anglès original i el reforça introduint el so d’un violí (Alvar Llusá-Damiani) que dialoga amb els quatre personatges esbossats. Ànsia s’estrena a l’Atrium de Barcelona aquest dimecres i es podrà veure fins al 31 de març. Escrita el 1998, és l’obra que millor expressa la soledat d’exili de la directora Loredana Volpe, resident a Barcelona des del 2014, quan va haver de sortir de Veneçuela per un intent de segrest. L’actriu Marta Ossó, que ja va representar Blasted al TNC la temporada passada (“per què no es fan més funcions si va acabar exhaurint les entrades?”, es pregunta), s’integra a un equip format per Anna Casas, Chap Rodríguez i Marc Pujol i Marc García Coté (que se substitueixen entre ells).
García Coté assenyala que, tot i la negror del passatge, el joc de Kane amb el llenguatge amaga una ironia. L’escena buida i que només s’endolceix amb el violí i amb un moviment limitat expressa com la humanitat ha de relacionar-se (per evitar l’extinció) però que, com els eriçons, quan s’apropen els uns als altres acaben ferint-se.
