Sergi López ve a Salt “a sacsejar”
Convençut que les arts han de “sacsejar” consciències, fa temps que l’actor Sergi López ha pres un camí professional que el porta a preferir córrer riscos i a acceptar papers que no deambulin pel corrent majoritari del pur entreteniment. Segurament per això, ell també ho creu així, sent una especial predilecció per aquelles històries, diguem-ne, inquietants, o, com ell mateix concreta, “que no són transparents; més aviat són denses, profundes i plenes d’arestes”.
És així com es va sentir atret per aquest projecte i va acceptar el paper d’El chico de la última fila, una història de Juan Mayorga, i treballar sota les ordres de l’admirat Andrés Lima, en el que suposa el seu primer treball protagonista en una obra de teatre de text. El resultat no podria ser millor i l’espectacle, produït per la Sala Beckett, no ha parat d’acumular crítiques excel·lents, convertint-se en una de les obres més aclamades de la temporada teatral a Barcelona. Ara arriba al Teatre de Salt amb una doble funció, que tindrà lloc avui (a les 18 i a les 21 h).
Acompanyat d’un repartiment excepcional –en què també destaquen noms com Míriam Iscla, Anna Ycobalzeta, David Bagés, Guillem Barbosa i Arnau Comas–, Sergi López diu que se sent afortunat d’interpretar aquesta obra i, a més, fer-ho amb aquest repartiment, amb el qual comparteix “una energia comuna i una dinàmica lúdica extraordinària”.
Confessa que no ha vist “encara” l’adaptació cinematogràfica que en va fer François Ozon el 2012 (Dans la maison) –director amb qui va treballar, a Ricky i Potiche–, però que se sent molt còmode posant-se en la pell d’aquest professor de llengua i literatura, fascinat per un alumne amb talent que converteix la seva mirada sobre la vida dels altres en matèria literària. Un professor que projecta en aquest “noi de l’última fila” totes les aspiracions literàries que ell no va poder o no es va atrevir a culminar. On és la frontera entre la realitat i la ficció? Fins on es poden traspassar les línies creatives?
