Música

Bones vibracions

“Aquest concert ha de servir perquè tots sortim d’aquí millor del que hem entrat”, va remarcar en diferents ocasions Fina durant el concert de presentació del seu primer disc, #Inconformista, que va tenir lloc dissabte passat a la sala de cambra de l’Auditori de Girona, dins del cicle Càpsula, adreçat als artistes emergents. El cantant, compositor i activista, anomenat Josep a la vida civil, reivindica més presència femenina en el món de la música i per això es presenta artísticament com a Fina. En la seva estrena a l’Auditori, va actuar amb una gran banda, en qualitat i quantitat –fins a onze músics van coincidir a l’escenari, amb els vents d’Hora de Joglar– que incloïa tres dones: dues de Les Anxovetes com a coristes i la guitarrista Mireia Vilalta, que va córrer a un pam de la primera fila durant la rockera No tindràs una casa en la puta vida. Però l’inconformista i reivindicatiu Fina no és monolític, ni en el fons ni en la forma: estilísticament pot anar des de la cadència reggae de Lliure i Estimo la teva alegria fins al swing de La felicitat i la gran festa disco-funk final amb Entre estrelles. També les seves lletres són sovint reivindicatives, crítiques i socialment utòpiques, com a la cançó que dona títol al disc o al primer single, És més lliure el qui menys té, gravat amb Natxo i Juanjo de Gossos, però també hi ha espai per a l’amor en el món de Fina.

Laura, cantant del grup barceloní Canciones de Nadie, va ser una grata sorpresa com a convidada a Inconformista i, a més, va aportar un tema propi: Mi mitad. També van tenir un protagonisme destacat des de les últimes files alguns dels nois i noies del Club de Joves Palau, un grup de lleure inclusiu per a persones amb diversitat funcional, que es van mostrar lliurement com uns grans fans del seu amic Fina , sempre predisposat a interactuar amb el públic, si cal posant per escrit sobre una pantalla alguns fragments de les tornades (“Parrapatam!”) perquè tothom les canti. Va ser una nit plena de sensacions, bones vibracions i grans cançons, amb missatge però també amb la màgia del pop que es queda gravat a la memòria i ens fa sentir millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU
música

Cala Vento versiona ‘Pau’ d’Els Pets en el seu vintè aniversari

girona
cinema

Nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català

barcelona
cultura

Nova passarel·la per veure millor les petjades de dinosaure al jaciment

Fumanya
Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes
Estrenes de cinema

Belén Rueda, una dura entrenadora de gimnàstica rítmica que es col·lapsa

barcelona
François Cluzet i Thomas Lilti
Protagonista i director de ‘Los buenos profesores’

“Els actors i directors cuidem l’estat d’ànim de la gent”

Donostia

El jove jazz català conquereix Nova York i Amsterdam

Girona