Cultura popular

Revisen el protocol de la faràndula d’Olot per fer-la més accessible

Actualment, hi ha 801 aspirants a una plaça de nan, cavallet o geganter, d’una llista creada en la dècada del 1990

La llista d’espera de persones que volen ballar la faràndula de les Festes del Tura d’Olot és de 801 persones i, amb les limitacions temporals actuals, fa impossible que una gran majoria dels aspirants puguin ballar algun dia els nans, cavallets, gegants i cap de Lligamosques –un capgròs molt popular que acompanya els gegants. Per això, en l’última reunió de la comissió de la faràndula i a proposta de l’Ajuntament, s’ha acordat l’inici del procés de renovació del protocol que regula els diferents aspectes relacionats amb el conjunt de figures pròpies de la ciutat. En la trobada, s’ha donat llum verd a revisar diferents punts del protocol per actualitzar-lo després de 13 anys de funcionament. Aquesta feina començarà després de les Festes del Tura i s’enllestirà abans de la festivitat de Corpus, data en què ballen els gegants, del 2020.

Un dels principals objectius d’aquesta revisió serà fer el canvis necessaris per facilitar que més olotins puguin ballar la faràndula d’Olot. Actualment, una trentena de persones formen part dels balladors i el protocol estableix que una persona pot ballar un màxim de sis anys els capgrossos, sis els cavallets i deu els gegants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona
Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca