Amb compromís

Tot artista lluita per trobar la seva identitat. Quan la troba s’adona que un autèntic creador ha de lluitar, aleshores, perquè la identitat no l’encotilli en una sola fórmula que, finalment, el mercat li acabi exigint. El llibre Tàpies, biografia d’un compromís pretén donar una visió de coherència global de tota l’obra de Tàpies dins de la seva lògica evolució i també el compromís ideològic que es pot veure no tan sols als cartells per motius singulars, sinó en tot el seu treball artístic.

El llibre s’emmarca en la línia d’Enciclopèdia Catalana de treballar els grans referents de l’art català com ara Picasso, Miró o Brossa. Faltava Tàpies, i la proposta que es presenta tracta d’omplir un forat dins de la seva bibliografia: “Es la primera obra que aborda l’obra de Tàpies en la seva integritat. Tàpies mor el 2012 i després d’aquesta etapa no hi ha cap mena d’aportació significativa; no hi ha cap treball que revaluï tota la seva trajectòria des de les primeres obres, que són del 1942 fins a les últimes, del 2011”, explica Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies i coordinador de l’obra.

Es tracta d’un treball que, segons explica Joan Ricart, director d’Enciclopèdia Art, “ha estat possible per la col·laboració de l’equip de la Fundació Tàpies”; es tracta, doncs, d’una obra coral en què intervenen nombrosos especialistes de cadascú dels aspectes tractats. El llibre presenta documents que no s’havien vist mai, arxius fotogràfics i també obres inèdites.

Guerra, a banda de destacar l’aspecte de la mirada íntegra de l’obra de Tàpies, posa un segon aspecte rellevant en el llibre: “Ara que tenim una mica de distància podrem analitzar la seva obra d’una manera íntegra, bàsicament centrada en la idea del compromís polític i la dimensió política de l’obra”, explica Guerra, que creu que fins ara el paper polític de Tàpies era en tots els estudis bàsicament de dos tipus: “Aquell en el qual la política era el context: la Guerra Civil espanyola, el franquisme, la Transició..., o aquells que abordaven la política en Tàpies en algunes obres concretes.”

El salt que representa aquesta obra en relació amb publicacions anteriors és, segons els responsables de l’edició, “que ara diem que la política no és el context, sinó que la política està en la base de la seva posició com a artista, i dos: no són algunes obres polítiques, sinó que política és el seu conjunt d’obres”, diu Xavier Antich, president del Patronat de la Fundació Tàpies, que hi afegeix: “Aquesta seria la nostra aportació, que ja era present en l’exposició que va comissariar Carles Guerra, però que aquí es desplega.”

Per Guerra: “Tàpies ha tingut una gran sort interpretativa i ha tingut els millors escriptors, des de Gimferrer, Blai Bonet, Joaquim Teixidor, Roland Penrose, Jacques Dupin, Cortázar, però són textos escrits des d’un punt de vista exegètic; és a dir, que el text és fet des d’un punt de vista en què qui l’escriu és una persona que conviu amb l’obra i coneix l’autor, i que se suma a la seva defensa, cosa que d’altra banda és necessària, però a nosaltres ens ha tocat de fer un treball analític que no pressuposa la identificació amb les causes polítiques de Tapies, sinó que representa desmuntar el cos de l’obra, la seva biografia, totes les activitats que podem considerar a través d’aquest corpus i atorgar debats específics que és el que en l’índex hem intentar bonament fer.