Sota l’embruix de la ‘muzak’

Quan, per la Mercè, Pascal Comelade va actuar a l’avinguda de la Catedral de la Barcelona, l’inclassificable músic rossellonès no va esplaiar-se gaire a explicar el perquè aquell concert representava un “comiat” dels escenaris. És ara, coincidint amb la publicació de Deviationist Muzak (Discmedi), un CD o doble vinil d’edició limitada amb material inèdit gravat entre els anys 2017 i 2019, que Comelade argumenta la seva decisió d’abandonar les gires. “Motius? N’hi ha 50.000”, exposa. “Tècnics, econòmics, administratius... Em sento més gran i m’agrada quedar-me a casa. Fa ja força temps que no tinc cap mena de desig de pujar en una furgoneta i passar-me una setmana sencera actuant.” Comelade, que l’any vinent complirà 65 anys (“en fa només dos o tres que soc conscient de l’edat que tinc”) i que sempre ha mantingut una relació si més no estranya i distant amb el directe (“jo no soc un showman”, etziba), sí, però que continuarà fent col·laboracions i discos com ara Deviationist Muzak. “Si demà algú em truca proposant-me de fer un concert li diré que no, que tots aquests concerts amb el meu nom i aquest repertori, la Bel Canto Orchestra... tot això ja s’ha acabat. Sí que n’estic segur, però, d’haver intentat que cada concert que he fet en aquests anys fos... no únic, que em sembla una paraula una mica pretensiosa, però sí diferent.”

Deviationist Muzak estableix vincles, en el títol, amb la música ambiental de la postguerra (“crec que la meva música té molt a veure amb allò, encara que hi ha un punt de degeneració”) i, com ja ha fet Comelade els últims anys, es nodreix de revisions d’alguns dels seus temes més emblemàtics. “Tot això va començar quan, fa 10 anys, vaig tornar a escoltar Green eyes, la cançó que vaig fer amb PJ Harvey. Hi trobava a faltar una bateria, un baix, un orgue, una guitarra elèctrica de veritat... 50.000 coses!” Deviationist Muzak va començar com un projecte amb Lionel Limiñana, guitarrista del grup perpinyanenc de garage The Limiñanas, cada vegada més ben considerat a França. “Vam fer un parell de temes, però vam deixar el projecte”, recorda Comelade. “Sí, però, que vaig continuar en aquella línia: bases despullades, primitivistes i, si vols, minimalistes; referències a grups com ara Neu i Suicide; i la meva part més elèctrica, en detriment de la cabaretera.”

El resultat, amb aliances amb la Cobla Sant Jordi (el disc inclou la Sardana dels desemparats, que van gravar el maig de l’any passat a l’Arxipèlag en el comiat de Comelade a Perpinyà), l’històric guitarrista francès de música electrònica Richard Pinhas (coprotagonista d’una Despintura fònica dedicada a Miquel Barceló) i el Quixote Quartet (amb qui Comelade, l’any 2015, va gravar Alzina muntanera al Palau de la Música), torna a deixar constància de l’esperit marcadament col·laboratiu del músic nord-català.

Pascal Comelade, tot i no tenir cap concert en agenda, té un disc previst amb la cantant Ivette Nadal i un altre amb el discjòquei, productor musical i remesclador de Perpinyà Raph Dumas.