L’àvia radio... activa

Baba Dúnia és una antiga infermera, vídua, amb una filla metgessa que viu a Alemanya i a la qual no veu (només rep paquets amb regals domèstics), un fill a qui tampoc veu i una neta a la qual no coneix, tot i que l’estima molt. Decideix tornar a casa seva, a la zona d’exclusió de Txernòbil, un espai rural. És conscient que està al final de la vida i no li importa la radiació. És una dona més activa que radioactiva.

Quan comença la novel·la L’últim amor de Baba Dúnia, d’Alina Bronsky i publicada per Les Hores (amb traducció de Ramon Farrés), ja fa temps que ella ha sortit als diaris per la seva gosadia i ha fet escola. Té de veïns la Maria i la seva cabra, el matrimoni Gavrilov, el Petrov, malalt de càncer, la generosa Lenotxka i les seves gallines i el nonagenari Sidorov que encara es vol casar. Amb aquests personatges i el seu dia a dia narrat en present i la primera persona de la Baba Dúnia, Bronsky construeix un univers social en miniatura excel·lent, decadent i, alhora, esperançador.

Alina Bronsky va néixer el 1978 a Rússia, però viu a Alemanya des del començament dels anys noranta. La seva primera novel·la, Scherbenpark (2008), va ser un best-seller a Alemanya, es llegeix a les escoles i se n’ha fet una pel·lícula. A L’últim amor de Baba Dúnia (2015) mostra una capacitat per transitar pels gèneres molt engrescadora: denúncia, reflexió, drama, humor... “Normalment no penso en gèneres literaris quan escric, només intento explicar una història. Tota bona història té aspectes tràgics i còmics, així que intento equilibrar-los i escriure de la manera més senzilla possible, sense dir al lector si hauria de plorar o riure. Però m’encanta veure la gent somrient mentre em llegeix”, explica Bronsky.

La Baba Dúnia té un caràcter feminista i valent, fort, sense ser-ne conscient perquè, en canvi, es mostra submisa amb el poder de l’estat i les tradicions en què sempre ha estat submergida. “He conegut més d’una dona gran que m’ha servit d’inspiració per definir el perfil de la meva heroïna.”

Alina Bronsky no ha visitat la zona d’exclusió ni ha vist la sèrie sobre l’accident de Txernòbil –“Em sembla que no soc prou forta per veure una sèrie com aquesta”– però mostra el paisatge i la vida que es fa a tocar de Txernòbil amb molta versemblança gràcies a la documentació.

L’obra va molt més enllà d’aquell tràgic accident, envoltat d’una cadena d’irresponsabilitats, perquè l’autora toca molts altres temes. “La Baba Dúnia és revolucionària i alhora és un personatge totalment conservador. És valenta i respectuosa a la seva manera, intenta ser independent sense qüestionar les estructures polítiques que l’envolten”, però el lector sí que ho pot fer, a través de la seva visió gens moralista.

La vida quotidiana i peculiar del poblet mig abandonat i els seus pocs habitants es veu alterada per l’arribada d’un pare jove i la seva filla petita, que provoquen un gir en la trama. A més, la protagonista veu morts, humans i animals. “Em va semblar natural, fer-ho, perquè la Baba Dúnia ha arribat literalment al final de la seva vida, ho sap i se sent més a prop dels morts que dels vius que l’envolten. No sé si els morts del llibre són reals en un sentit màgic o només són un producte de la seva imaginació”, comenta Bronsky.

La Baba Dúnia toca de peus a terra la major part del temps, és i vol ser autosuficient, és molt activa tot i les limitacions físiques, però de vegades adapta la realitat al que més li convé, com ara quan es nega a acceptar el present poc amable de la neta que ni coneix... “Crec que aquestes petites mentides són només un reflex de la seva idea de modèstia i cortesia”, la que també té l’autora d’aquesta esplèndida novel·la de només 132 pàgines.