Esperit social com una casa

La novel·lista Isabel Allende va ser ahir a Barcelona per rebre el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino. El guardó s’atorga com a reconeixement d’una trajectòria, en el marc del festival Barcelona Novel·la Històrica, que aquest any celebra la 7a edició i tindrà lloc del 4 al 9 de novembre.

L’estada de la novel·lista també ha servit per promocionar la seva darrera obra, Largo pétalo de mar (Plaza & Janés).

Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, va comentar en roda de premsa que “el premi és oportú pel tema i pel moment, un moment de nous riscos i noves amenaces, tant aquí com a Xile”.

Fèlix Riera, comissari del festival de novel·la històrica, va analitzar la que per ell és la fórmula creativa d’Allende. “Viure, tenir memòria, convertir-ho en literatura i tornar a viure; es fa difícil allunyar la seva obra de part de la seva biografia; és capaç de fer-nos viure petites veritats que formen la nostra realitat social.”

Isabel Allende va néixer al Perú el 1942 i ha viscut a diferents països. No amaga l’edat ni la simpatia, combinada amb un esperit crític i social. Quan Subirats va dir que es passaria al castellà perquè ella l’entengués, ràpidament va demanar que continués en català, que l’entén. Moltes persones haurien de prendre nota d’aquest tarannà obert, cosa que va reblar agraint la presència de tants periodistes quan “al carrer estan passant coses molts més interessants”.

Ha escrit 24 llibres que sempre comença el 8 de gener. “Aquest gener encara no sé de què escriuré... Ha estat un any difícil, un any de moltes cendres, ha mort la meva mare de 98 anys, el meu estimat padrastre de 102, el meu exmarit de 80 i fins i tot el meu gos...”

Les seves xifres són contundents: ha venut 74 milions d’exemplars repartits en 42 idiomes. Té 15 doctorats i més de 60 premis a 16 països. Dels seus llibres, el preferit és el primer, La casa de los espíritus, perquè hi narra “70 anys de la història de Xile”, d’on se sent.

“Em va agradar escriure Largo pétalo de mar, part d’un vers de Neruda, que surt a l’obra, perquè parla de la Catalunya derrotada i del Xile humil i provincià d’aquella època; els refugiats que van venir van canviar la cultura xilena... Només cal fullejar la guia telefònica per veure quants cognoms catalans hi ha a Xile!” L’obra narra el periple de dos republicans que poden arribar a Xile a bord del vaixell Winnipeg, tot basat en fets reals, perquè l’origen de l’obra és que va conèixer un dels que van viatjar amb el Winnipeg, Víctor Pey Casado, i la seva història es va quedar amb ella al llarg de 40 anys. “Va morir sis dies abans que li enviés la novel·la; tenia 103 anys”, explica Allende.

Sobre el conflicte actual a Xile comenta que “es protesta més per les desigualtats socials que per la pobresa, tot i que és molta; el model econòmic liberal que va implantar la dictadura de Pinochet s’ha mantingut en democràcia”. Està esperançada amb els canvis que li sembla que hi haurà a tot el món gràcies a les mobilitzacions dels joves, canvis “positius i fonamentals” que espera “arribar a viure i veure”.