L’home crispat surt a escena

Miguel Noguera (Las Palmas de Gran Canària, 1979) és un home de molts d’oficis. “Humorista, dibuixant, cantant i escriptor”, el descriuen a Wikipèdia. Tampoc no queda molt clar què és el seu Ultrashow, l’espectacle amb el qual tornarà diumenge a Girona, concretament a l’auditori de La Mercè, per cloure el Neu! (18 h, 8 i 10 euros), el festival que ja el va portar a la ciutat ara fa dos anys. Ultrashow té la forma d’un monòleg –bàsicament, no hi ha ningú més a l’escenari– i, a més, Noguera , llicenciat en belles arts, hi veu un cert caire de performance, com “una transició de les arts plàstiques a les escèniques”. De fet, Ultrashow va néixer el 2004 com una proposta que es representava esporàdicament en escenaris no convencionals, inclòs algun museu com ara el Macba, però a partir del 2011 ja va entrar en el circuit teatral. I amb molta força.

“Hi ha dues diferències principals amb els espectacles que ofereixen habitualment els monologuistes: per començar, no tinc un text elaborat sobre el qual treballo; respecte al contingut, molt sovint el monòleg té a veure amb l’experiència quotidiana, real i pròpia de l’intèrpret, i en el meu cas no és així. Jo utilitzo sobretot imatges mentals, ocurrències que no al·ludeixen directament a la meva vida. Tot plegat és força delirant”, explica Noguera, que a més utilitza un to crispat molt característic, com si en cada funció visqués el seu propi dia de fúria. “La vehemència s’ha anat incrementat amb el temps i provoca un atropellament de les idees i les paraules. La veritat és quan acabo surto ben suat”, reconeix.

Després matisa que no treballa a partir d’un text, però que no tot és improvisació en aquest Ultrashow: “Hi ha alguna cosa improvisada, com ara el cant de l’inici, però després vaig treballant a partir d’un material que és més o menys constant d’una funció a l’altra i que vaig reciclant.”

Noguera ha fet cinema, ràdio i tele (La Resistencia) i ha publicat set llibres, la majoria amb Blackie Books , que a finals d’any en traurà un altre, “un artefacte amb text i imatges, plantejat en càpsules, com l’Ultrashow”.