El príncep gegant

Tot i que el titular pugui semblar de conte infantil, no ho és. A Josep Carner, un obsés de la cerca de la perfecció poètica i de la revisió permanent, se’l va anomenar el príncep dels poetes catalans i segons Jaume Coll –comissari de l’Any Carner, que tot just comença–, “és un dels nostres gegants, que per ells mateixos creen una determinada literatura; abastar tot aquest univers no és gens fàcil”.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va afirmar que “Jaume Coll fa molts anys que és el marmessor de l’obra de Carner i no hi ha ningú més capacitat que ell per comissariar l’Any Carner”. El títol de l’article també podria haver estat El príncep precoç, perquè la consellera va comentar que Carner “quan només tenia 15 anys, ja va guanyar el seus primers Jocs Florals, a més de ser el membre més jove –27 anys– de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans”, al costat de Pompeu Fabra, Joan Maragall, Àngel Guimerà, Antoni M. Alcover, Frederic Clascar i Lluís Segalà.

Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes, va subratllar que “l’elecció del comissari sempre és clau i condiciona l’èxit de la commemoració i Jaume Coll és la persona de referència sobre Carner”.

El director de la ILC va destacar també “les complicitats arreu i la pluralitat d’escenaris, dins i fora del país, perquè Carner va morir a Brussel·les i allà també es faran actes, encara més importants en el moment polític actual”.

El doctor en filologia catalana Jaume Coll va explicar que “la celebració de l’Any Carner s’allargarà més temps, fins al juny del 2021, perquè és complicat posar d’acord les agendes d’institucions i entitats privades”.

L’acte institucional d’obertura tindrà lloc el 26 de febrer a les 18 h al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, amb la presència del president Quim Torra. La cloenda està prevista el 6 de juny del 2021, en què es representarà al Palau de la Música Catalana El giravolt de maig, òpera amb text de Carner musicada per Toldrà que serà dirigida per Antoni Ros-Marbà.

Coll ha dividit la vida de Josep Carner en tres etapes. La de Barcelona (1884-1920), la de l’exili voluntari (1921-1938) i la de l’exili forçat (1939-1970). Cada etapa, segons Coll, inclou la seva “dècada prodigiosa en què Carner va excel·lir”.

“Carner va ser activista cultural, poeta, periodista, prosista, home de teatre, vinculat a la música, traductor, va fundar revistes com ara Catalunya, va encarregar a Carles Riba la traducció de l’Odissea...”, a més de diplomàtic.

L’autor de Nabí, obra poètica considerada la millor dels “ més de 170 títols que va publicar entre poesia, proses, traduccions i pròlegs d’obres d’altri”, i amb fins a 49 pseudònims, es va presentar a unes oposicions a diplomàtic per guanyar poder adquisitiu. Això el va fer viure a Gènova, San José de Costa Rica, Madrid, París i, entre d’altres ciutats més, Beirut. “Allà va conèixer el desert que, sumat al seu extens coneixement de la Bíblia, seria l’embrió de Nabí”, va explicar Coll.

L’exili forçat va ser al final de la Guerra Civil, en què, com molts altres intel·lectuals, va marxar i ja no tornaria, tret d’una visita breu el 1970, poc abans de morir.

L’Any Carner inclourà exposicions, un congrés internacional, concerts –“és el poeta preferit pels compositors d’elit catalans, fins a 33 han musicat poemes seus”–, reedicions, homenatges diversos, com ara els que es faran a les 40 localitats on es va presentar als Jocs Florals, i teatre. “Abans no acabi el 2020 hi haurà l’escenificació de Nabí en alguns teatres de Catalunya”, va comentar Coll, tot i admetre que, com altres actes, encara s’han de concretar.

Es poden consultar els actes ja previstos al web Anyjosepcarner.cat