Un ‘anime’ romàntic

El amor está en el agua no és, evidentment, el primer anime romàntic, tenint encara recent un exemple amb tant d’èxit com Your name, però el cas és que desenvolupa sense complexos una història d’amor més enllà de la mort. Dit això a banda de l’anècdota que la distribució espanyola hagi esperat a estrenar la pel·lícula el dia de Sant Valentí. Signada per Masaaki Yuasa, arranca amb l’amor sobtat entre un bomber i una surfista que, en principi, sembla precedit per la contemplació fascinada del noi en veure la noia com es mou joiosament enmig de les onades, però que té el seu origen en un episodi antic de salvament a l’aigua, cosa relacionada amb l’esperit d’ajuda (tant pel que fa a l’instint com a la voluntat) als altres, que és fonamental en el film.

A partir del coup de foudre, assistim a una mena de comèdia romàntica en què els seus mateixos protagonistes ironitzen sobre el fet que són uns cursis enganxosos; tanmateix, un fet tràgic fa que la pel·lícula transiti per un melodrama de la pèrdua i del dol que persisteix, però diluint-se amb la irrupció d’un element fantàstic amb caràcter de llegenda: la persona morta reviu dins de l’aigua, fent-se el fantasma només visible per a la persona enamorada. Aquest element aporta una poesia que defineix els moments més bells, no només en un sentit plàstic, de la pel·lícula, que després es perd una mica en desenvolupar altres trames narratives, fent atenció a altres personatges, i en fer explícit el seu missatge de realització personal a través de l’(auto)ajuda.