Ginestà, lluita i tendresa

Un any i mig després d’estrenar-se discogràficament amb Neix, Pau i Júlia Serrasolsas, dos germans del barri barceloní de Sant Andreu, presenten el segon treball de Ginestà, un disc homònim publicat per Kasba que aspira a tres premis Enderrock (incloent-hi el de grup revelació) i que ens dona a conèixer una proposta amb gran projecció dins el terreny de la cançó d’autor. “Oi tant que ho som!”, exclama Júlia Serrasolsas quan se li pregunta si Ginestà es considera un grup polític. “Ho som... a sac!” Inspirant-se, per al nom del grup, en la jove miliciana comunista que Hans Gutmann va fotografiar el 21 de juliol del 1936 a la terrassa de l’hotel Colón (una imatge que traspua, a parer seu, “lluita i tendresa”, com, de fet, també ho fa la música del grup), el duo ha alternat aquests últims mesos concerts com el que van fer a l’acampada de plaça Universitat o en una concentració a Gràcia per evitar un desnonament amb d’altres aparentment més ortodoxos com el que, aquest dijous, oferiran al Centre Artesà Tradicionàrius en el marc del Barnasants. “La meitat de les nostres cançons parlen de relacions de parella i amor pur i pelat, i l’altra meitat, del fet de ser jove a Barcelona i estar putejat per la feina, l’estrès i la precarietat”, assenyala Pau Serrasolsas, que cita Els Pets d’Agost com el grup que més el va marcar en els seus anys de formació. “Encara recordo quan, amb nou anys, mon pare va acompanyar-me a veure’ls a l’Acampada Jove... Vam acabar a primera fila!”

El disc conté des de temes com A la iaia (“un homenatge a la nostra àvia... i a totes les àvies del món!” fet amb l’ajuda de Marcel Bagés) fins a cançons inspirades en versos de Joan Maragall i d’altres, com Roig, que són fruit del convuls moment polític dels últims mesos: “Se’ns han mort tots els lliris, queden cops i mans i pedres”, etziben en la cançó. S’hi escolten, també, lleugeres incursions electròniques (“és una cosa dels productors [Mario Patinyo i Edgar Beltri] que, al principi, no vèiem gaire clara però per la qual vam acabar donant-los la raó”) i un trap, Per tu i per mi, compartit amb Elane i Homes Llúdriga, que empeny Ginestà cap a terrenys menys naturals. “Tenim, per generació, molts col·legues que juguen amb les músiques urbanes, i a nosaltres feia temps que ens voltava pel cap fer una cançó d’aquest estil i que pogués recordar bandes com Cupido.” Que Ginestà, tanmateix, estan lluny d’aquestes bandes, entre moltes altres coses, ho posa en relleu el fet que, en les notes d’agraïment del disc, hi figuren dues filòlogues. “Ens sembla important cuidar la llengua”, diu la Júlia. “No van fer amb nosaltres el que aquest tal Virgili fa a Twitter”, matisa, però, en Pau. “Potser en el disc hi ha expressions que no són 100% correctes, però més valia posar-les entre cometes que no pas canviar-les i que arribessin a la gent amb un altre significat.”

Ginestà, a banda del Barnasants, actuaran aquestes pròximes setmanes a Sant Feliu de Llobregat i Reus.