Creació km 0 a la Sala Fènix
Avui arrenca la temporada de la Sala Fènix de Barcelona, amb 200.000 mujeres, un nou espectacle interpretat per Anna Tamayo i Ángela Palacios (després de Cándida, que també retornarà a la primavera). La peça qüestiona si van tenir un judici just aquestes 200.000 dones torturades i condemnades a mort a Europa entre els segles XVI i XVII, sentenciades com a bruixes.
El director de la sala, Felipe Cabezas, admet que és un curs que es miren amb prudència (no hi ha prevista cap producció pròpia) arran de la Covid-19 (i la capacitat al 50%, atenent les autoritats sanitàries), però amb la màxima ambició. Mantenen el seu compromís social i la línia de visibilització de veus de dona i antiracisme. De les 12 propostes que hi ha previstes, 11 són de creació catalana i només una ve del País Basc. La presència de la dona és majoritària (6 d’elles són íntegrament femenines i les altres creacions mixtes). També s’iguala la llengua en aquesta sala en què, fins ara, bona part de les produccions eren en castellà (ara s’ha quedat al 50%).
La temporada preveu tres estrenes absolutes. A més de la de 200.000 mujeres, el nou títol del titellaire Jordi Bertran (Power Point) i This is not here (re-imagine Yoko Ono), de la companyia A l’Abordatge. També destaquen peces com Forquilla Mitjó Arracada, de Tres i un Quart, amb dramatúrgia i direcció de Queralt Riera. Pel que fa a reposicions, es recuperen tres produccions de la sala: El bufón del rey Lear (amb una denúncia a la violència de l’1-O) i les comèdies incòmodes Money, i L’assassí imprevist.
Enguany, el programa de suport al públic jove del Raval Teen friday dobla la periodicitat (durarà 6 mesos), gràcies al fet que al suport del Departament de Cultura s’ha afegit a l’habitual de l’Ajuntament.
