Bon rotllo tot i les cuques grosses

La valentia de les sales privades que estan engegant temporada és molt alta. Quasi una gosadia. Perquè han d’aspirar a vendre tot el paper en venda per aconseguir uns insuficients ingressos (sobretot en sales de petit aforament com el Maldà, el Versus, o la Flyhard, per citar-ne tres que ja tenen temporada) pel sostre del 50% d’ocupació. Hi ha moltes cuques a l’estómac. Han vist que s’ha d’obrir perquè els artistes necessiten treballar i busquen la manera de compensar la taquilla (que és minsa encara que es quedin tota la recaptació). Les sales, que tan incompreses han estat històricament per alguns col·lectius d’artistes (que les titllaven de poc menys que de sangoneres), ara demostren que donen alternativa a la creació. I ho fan amb bon rotllo, somrient i agraint al públic que accepta el nou ritual de distància, mascaretes i gel, amb paciència i molt de respecte. Aquest comportament té alguna cosa de màgic.