Arts escèniques

El Circ Raluy, aturat a Girona fins a nova ordre

Aquest circ històric fa divuit dies que està tancat a l’esplanada de la Copa per les restriccions sanitàries, i espera poder reobrir a partir del dia 23 d’aquest mes per oferir les funcions pendents

Les cinc generacions del Circ Raluy n’han vist de tots colors voltant per tot el món, però fins ara només havien hagut de tancar per grans catàstrofes naturals: inundacions, terratrèmols... Aquest any, la troupe familiar del Raluy, concretament la del Raluy Legacy –un dels dos circs sorgits de l’original: el Legacy, dirigit per les filles de Lluís Raluy, i l’Històric, per la filla del seu germà Carlos–, ja va per la seva segona aturada, amb motiu de la pandèmia: el març passat, el confinament els va enxampar a Reus, on només van poder fer una funció abans de quedar-se enclaustrats quatre mesos al parc Sant Jordi. “En tota la meva vida, mai no havia viscut tant de temps al mateix lloc. Amb els veïns del parc ja ens coneixíem, ens saludàvem quan sortíem a aplaudir i ens enviàvem missatges de WhatsApp”, explica Louisa Raluy, codirectora del Raluy Legacy amb la seva germana Kerry. A Girona, hi van poder actuar del 22 al 29 d’octubre –tenien previst fer-ho fins al 8 de novembre–, com una de les escasses atraccions d’una festa major sota mínims, fins que el 29 es va notificar el tancament de teatres i auditoris. Ningú va esmentar els circs. “Has sentit mai parlar de com afecten les restriccions els circs?”, diu la Louisa, molt agraïda “a l’Ajuntament de Girona, perquè s’ha portat molt bé” i els ha deixat estar instal·lats en aquesta esplanada al costat de la Devesa, fins que puguin reprendre l’activitat, teòricament a partir del dilluns 23 de novembre. “Teníem un munt de funcions venudes i molta gent va quedar sense poder veure l’espectacle. Quan acabin les restriccions, ens agradaria actuar a Girona una setmana o deu dies.” Després de Girona, el Raluy tenia previst actuar a Sant Celoni, Rubí i Santa Coloma de Gramenet, abans d’arribar a principis de desembre a Barcelona, on fa anys que passen el Nadal al Port Vell.

El Raluy s’ha adaptat a la nova realitat, amb un espectacle més curt i sense mitja part –menys perill de contagis, però també menys crispetes i menys ingressos– i un aforament reduït. Del mig centenar de persones que hi treballen habitualment, han passat a unes 35. En escena són ara una dotzena d’artistes, vuit dels quals de la família, per ajustar el pressupost i perquè ara no és fàcil portar artistes internacionals: un dels pocs és el pallasso argentí Pietro Vicentini, fill també d’una família de llarga tradició en el circ. La Louisa i la Kerry han aprofitat per recuperar un espectacular número d’equilibri sobre pilotes que ja feia la seva àvia Marina. I les filles de la Louisa, Emily i Niedziela –barra aèria, funambulisme, patins acrobàtics–, aprofiten l’aturada, com la resta d’artistes, per entrenar-se i assajar. Al Raluy també fan aquests dies un altre tipus de manteniment: el dels carruatges centenaris d’aquest circ, que és com un museu ambulant amb molta vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa