El Museu de Lleida exhibeix l'empremta de Ramon Llull a Ponent
El Museu de Lleida inaugura l'exposició ‘Ramon Llull i l'encontre entre cultures'
Explica la seva influència en la creació de l'Estudi General de Lleida
No consta que Ramon Llull trepitgés mai terres lleidatanes. Però hi va deixar una empremta cabdal, com a molts altres indrets del país i d'Europa occidental. Les seves idees van nodrir l'Estudi General de Lleida, la primera universitat de la Corona d'Aragó, fundada pel rei Jaume II l'any 1300. Set segles després, Llull protagonitza des d'ahir una gran exposició al Museu de Lleida, fent un ample recorregut per la vida i obra del pensador.
L'exposició Ramon Llull i l'encontre entre cultures. Raimundus christianus arabicus es pot visitar al Museu de Lleida fins al 30 d'octubre. Es tracta d'una producció itinerant de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) que es va crear per commemorar el 700è aniversari de la mort de Ramon Llull, filòsof, escriptor i intel·lectual universal de la cultura catalana.
L'exposició, comissariada pel professor de la Universitat de Barcelona Albert Soler, està dividida en deu àmbits que parlen del context mediterrani medieval en què va viure Llull, passant per la informació sobre el personatge, fent un recorregut pel seu projecte missional, intel·lectual i polític, i acabant per mostrar la increïble difusió que Ramon Llull ha tingut a Europa d'ençà de la seva mort.
La singularitat de l'exposició del Museu de Lleida és la totalitat d'objectes que s'hi mostraran. Alguns mai no han estat exposats. Són una cinquantena d'objectes, de procedència diversa. Un és el testament de Ramon Llull: un pergamí cedit per a l'ocasió per l'Arxiu Històric de Vilassar de Dalt, procedent del fons de pergamins de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà. Es tracta de l'única còpia coneguda del testament de Llull, que va ser escrit i clos pel notari Jaume Avinyó el 26 d'abril de 1313. És la primera vegada que podrà ser vist pel públic, ja que sempre ha estat en les dependències de l'arxiu de Vilassar. A més, l'exposició aplega els cinc manuscrits impresos amb obres de Llull datats del 1648 i 1748 i que formen part del fons antic de la biblioteca pública de Lleida.
El call jueu de Lleida
També s'exhibeixen objectes ceràmics cedits per l'Arxiu Arqueològic de l'Ajuntament de Lleida, que il·lustren l'apartat dedicat a Llull i els jueus. D'ençà del 2015, el servei d'arqueologia de la Paeria ha pogut excavar en extensió la zona coneguda com la Cuirassa, i s'ha pogut recuperar una part del traçat urbanístic del call, i s'han excavat alguns habitatges, treballs que han contribuït a un coneixement molt més precís de la comunitat jueva que va habitar la ciutat del segle XII al XV. També es mostra una sentència del rabí de Lleida datada del 1307.
LA XIFRA
LA DATA
El Sant Drap torna a Lleida
Entre els objectes que s'hi mostren destaca la relíquia del Sant Drap: la suposada resta d'un bolquer en el qual Maria va embolcallar el nen Jesús just després de néixer. La llegenda diu que la relíquia va ser regalada per una noia, Guillemona, a la seva mare, Elisenda, quan aquesta tornava a Lleida, el seu lloc d'origen, des de Tunis, on havien estat vivint durant anys amb un príncep musulmà que l'havia aconseguit a Terra Santa. Elisenda la va conservar en secret a Lleidai la va lliurar al bisbe de Lleida, que la va dipositar a la catedral de Lleida, on la relíquia va ser venerada. El Sant Drap va desaparèixer durant la Guerra Civil, però una família en conservava unes restes, que ara s'exhibiran. La recerca del Sant Drap va protagonitzar la novel·la Nit Endins, de l'escriptor lleidatà Vidal Vidal, editada per Pagès Editors l'any 2011.
