Cultura

exposició

La Valvi desvela el procés creatiu de Mercè Huerta

‘L'essencial és mirar', que s'inaugura dimarts, reuneix cap a un centenar d'obres, la majoria inèdites

A l'octubre, les fundacions Fita i Masó completaran la revisió de l'artista

Fa quasi deu anys, la tardor del 2008, tres institucions de Girona es van posar d'acord per organitzar conjuntament una exposició triple d'homenatge a la pintora i mestra de pintors Mercè Huerta i Busquets (Figueres, 1929-Girona, 2015) a la Casa de Cultura, la Fundació Fita i la Fundació Valvi amb el títol Fidelitats. Formava part del cicle Mestres Artistes, promogut per la Fundació Fita, i Mercè Huerta s'hi va presentar cohibida, vergonyosa com era, tan faltada d'això que se'n diu afany de protagonisme o vanitat. Va ser un esdeveniment: per primera vegada el públic tenia accés a l'obra d'una artista quasi secreta tota en pes, i delicada i íntima com semblava, revelava una fortalesa i, en alguns casos, fins i tot certes audàcies del tot inesperades. Ara, quan es compleix poc més d'un any de la seva mort, de nou tres institucions ciutadanes s'han posat d'acord per honorar-la, sense excessos ni el tedi de la repetició gràcies a l'aportació d'abundant material fins ara inèdit.

Hi col·laboren, com en aquella altra ocasió, la Fundació Fita i la Fundació Valvi, a les quals s'afegeix la Fundació Rafael Masó. La primera de les exposicions s'inaugurarà dimarts (20 h) a la sala que dirigeix Maguí Noguer, amb una presentació de la historiadora de l'art Maria Lluïsa Faxedas, i les altres dues obriran el 25 d'octubre, per Fires. En cada una d'elles es podrà resseguir un aspecte diferent del treball de Mercè Huerta: l'obra de petit formar, els punts de llibre, els ex-libris i l'obra gràfica trobaran acolliment a la Casa Masó; la pintura de caire més desimbolt, al límit de l'abstracció, es podrà veure a les sales Fita de la Casa de Cultura, i els dibuixos preparatoris, els quaderns d'apunts i les anotacions de la seva labor docent són el nucli de la proposta de la Fundació Valvi. De fet, la primera idea va sorgir d'una petició de Narcís-Jordi Aragó, que a la mort de la seva esposa, l'estiu del 2015, va demanar a la també artista Glòria Cortina, amiga íntima de Mercè Huerta, i a Maguí Noguer que l'ajudessin a posar ordre en les carpetes de la seva dona. Va ser revisant-les que va néixer la certesa que aquell material mereixia ser mostrat al públic en una exposició a la qual Aragó es va consagrar curosament fins poc abans de morir, l'agost passat. “Pobra criatura, com va treballar!”, va comentar el periodista i escriptor, per a qui la pulcritud de les anotacions de treball i l'abundància d'esbossos preparatoris de la seva dona també van ser un descobriment. A l'exposició, molts d'aquests apunts es presentaran al costat de les obres acabades, la majoria mai vistes, com uns esplèndids paisatges d'Empúries, dels ametllers de Valls o dels canyissars dels aiguamolls de l'Empordà. La pràctica docent quedarà recollida amb els nombrosos apunts de model viu que va fer durant el seu pas com a professora per l'Escola Municipal d'Art i els quaderns de notes que feia servir per preparar les classes, dels quals s'ha extret la frase que dóna títol a la mostra, “L'essencial és mirar”, escrita en una mena d'organigrama que relaciona la mirada, el concepte, el cor i la mà. D'un d'aquests blocs, la Fundació Valvi en prepara l'edició facsímil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.