Memòria Històrica
Defensant Montserrat
Presenten un llibre per ‘rescatar' la història d'un dels mossos d'Esquadra que van protegir el monestir sagrat durant la Guerra Civil Espanyola
L'autora del relat és la filla del protagonista
Una de les fites delsMossos va ser evacuar els monjos de Montserrat d'amagat a Barcelona
Montserrat ha estat, des de sempre, la muntanya sagrada. I com a tal, mereixia ser salvada d'aquells que la volien danyar durant la Guerra Civil Espanyola, en plena crisi anticlerical. Per això, la Generalitat va decidir enviar un escamot dels Mossos d'Esquadra a protegir el monestir i els monjos que aleshores hi vivien. La història d'un d'aquests agents, Ramon Castelló, ha estat plasmada per la seva filla, Maria Cinta Castelló, en un llibre que s'ha presentat aquesta setmana a Barcelona i que porta per títol Els mossos que van salvar Montserrat.
En una extensa entrevista a l'autora publicada per aquest diari el 2013 –quan el llibre, que inicialment portava el títol de Lluïsa, la nena de la guerra, tot just buscava editor– Castelló explicava que el seu pare havia ingressat al cos policial a l'agost del 1935, després d'abandonar l'ofici de picapedrer. Primer, el van destinar als Prats de Rei (Anoia), “però no s'hi va estar gaire temps, perquè de seguida que va esclatar la guerra el van fer anar a Montserrat”, relatava l'escriptora. Castelló i una quinzena més de mossos, comandats pel comissari de la Generalitat Carles Gerhard i Ottenwälder, van ser enviats a la muntanya a resguardar els tresors del monestir –entre els quals, la Mare de Déu de la Moreneta– i les seves dependències.
Una altra de les fites que van aconseguir va ser evacuar els monjos de Montserrat d'amagat, en arriscats viatges que els agents feien per traslladar-los a Barcelona. En un d'aquests trajectes, explica l'autora, el vehicle en què viatjaven mossos i monjos va ser interceptat per uns milicians de Monistrol de Montserrat, que van preguntar què feien tants homes i qui eren. Castelló va respondre sense dubtar: “Són frares! Que no ho veus?” La resposta va agafar desprevinguts els milicians, que van deixar passar el vehicle.
Una altra anècdota que s'explica en el llibre també està protagonitzada per un grup de guerrillers que, en aquest cas, van aconseguir arribar a les portes del monestir amb un camió carregat de bidons de gasolina i amb la intenció de calar-hi foc. Una llarga negociació dels agents dels Mossos amb els bandits va aconseguir treure'ls del cap la idea, afirma Castelló.
Una tasca gens fàcil
Del que no hi ha dubte és que Montserrat és un indret amb molts de racons per amagar-s'hi i molts de camins que la recorren de dalt a baix, de manera que la feina d'aquells joves mossos en època de guerra no deuria ser fàcil. El recull de vivències també inclou les estades dels presidents Companys, Azaña i Negrín al monestir durant aquells anys, i com eren tractades les famílies dels mossos –instal·lades al convent– pels seus superiors.
Reconeixement policial
Durant la presentació de la publicació, el conseller d'Interior, Jordi Jané, va valorar que es tracta d'un “gran llibre, amè, proper, i amb un to i sentiment de la seva autora en què aflora el que va ser una etapa important dels Mossos d'Esquadra”. També va assistir en l'acte Josep Maria Soler, abat de Montserrat, que va assegurar que “la presència dels Mossos a Montserrat durant la Guerra Civil ha estat poc estudiada i poc difosa, i és d'agrair que aquest llibre ens doni una informació de primera mà”.
