biografies i memòries, un gènere en transformació
L'esquer? La vida
Originàriament lligat a la història, el gènere biogràfic viu una revifalla gràcies al ‘boom' de títols sobre músics i esportistes, mentre que la novel·la gràfica també hi fica cullerada
AA les clàssiques biografies de personatges històrics s'ha afegit tot un ventall d'altres perfils susceptibles de ser biografiats perquè són mediàtics
La vida dels altres, ja siguin personalitats històriques, polítiques, socials o culturals, sempre ha estat un esquer que ha suscitat l'interès dels lectors, i ha estat un motor de publicacions constants. La prova: a les llibreries, les lleixes dedicades al gènere de les biografies i memòries sempre està plena a vessar, i és el gènere que sens dubte ha suportat millor la crisi. Fins i tot títols antics, com ara les biografies mítiques de Stefan Zweig, per exemple, una bona colla publicades en català per Quaderns Crema –Montaigne, Fouché– continuen tenint sortida i constament es reediten perquè existeix un públic fidel a aquest tipus de literatura.
A les clàssiques biografies de personatges històrics –tradicionalment les biografies anaven relacionades als estudis històrics–, s'ha afegit darrerament tot un ventall d'altres perfils susceptibles de ser biografiats perquè són mediàtics, ja siguin estrelles del rock com Bruce Springsteen, o bé esportistes que agafen la ploma per escriure les seves autobiografies, els futbolistes Andrés Iniesta o Johann Cruyff, o la nedadora Ona Carbonell. La imparable novel·la gràfica també ha ficat el nas en el camp autobiogràfic amb títols rellevants com ara Glenn Glould (Astiberri), Histeria, la biografia de Freud (SECC), o El Papa Francisco (Turner) oferint un accés alternatiu, però rigorós, a la vida de certs personatges.
“Esperant l'ocasió”. Aquest podria ser el lema de moltes de les biografies que apareixen o es reediten aprofitant una efemèride o una commemoració com, per exemple, el devessall de títols biogràfics i estudis que van aparèixer l'any passat en motiu de l'Any Cervantes, però també seguint l'actualitat més rabiosa, com ara la mort de Fidel Castro, o bé la pujada al poder de Donald Trump, que ha dut volant a les llibreries l'assaig biogràfic Trump y la caída del imperio Clinton, de Vicente Vallés (Esfera de los Libros).
Per als editors, encarregar una biografia sempre és una aposta de risc. “Cal ser molt selectius però alhora és important ser presents en aquest gènere, que suposa una forma de recuperar el passat i personatges importants poc coneguts del gran públic”, comenta Emili Rosales, director editorial de Grup 62. Sense anar més lluny, aquesta editorial acaba de treure al mercat la biografia de Joan B. Cendrós, a càrrec de l'escriptor Genís Sinca amb Proa. “Han calgut quatre o cinc anys de feina d'investigació i per això es busca publicar coincidint amb una onada d'interès pel personatge.” Entre les biografies que preparen hi ha les d'Enric Prat de la Riba, Josep Tarradellas i Josep Benet i Morell. Acaben de sortir, a més, les Memòries del Cardenal Sistach. “Han estat el resultat de converses; l'hi vaig proposar una vegada i finalment es va decidir a escriure-les”, comenta Rosales.
Les memòries, doncs, constitueixen un altre puntal del gènere i aquí els llibres se succeeixen. Entre les darreres publicades de caire internacional hi ha les de John Le Carré, Volar en cercles (Edicions 62); Andrea Camilieri, Mis momentos (Duomo); Henning Mankell Arenes movedisses (Tusquets); Dario Fo, País de Faula (Bromera), o Herta Müller, Mi patria era una semilla de manzana (Siruela).
Per contrapartida, les biografies novel·lades van a la baixa, tot i que continuen apareixent tímidament, com ara Llibre de veritats i secrets (Columna), de Ramon Gasch, al voltant de la joventut de Ramon Llull; El poeta del poble (Destino), d'Andreu Carranza, sobre la vida de Verdaguer, o Sota un cel de plom (Amsterdam), els records de Neus Català narrats per Carme Martí. En canvi, en una suggestiva hibridació de gèneres que marca les darreres tendències literàries, han aparegut un bon reguitzell de biografies sui generis, mirades personals que defugen el positivisme de l'etiqueta biografia. Seria per exemple el que fa l'italià Pietro Citatti amb Proust, La paloma apuñalada (Norma), o bé amb Kafka, Kafka (Acantilado). Però també Roberto Calasso amb Baudelaire, La Folie Baudelaire (Anagrama); Julian Barnes amb Flaubert, El loro de Flaubert, o darrerament El ruido del tiempo (Anagrama) sobre Xostakòvitx, o bé Jean Echenoz amb Ravel, sobre el compositor francès, Córrer, sobre el corredor Emil Zatopek, o Relámpagos, sobre el científic Nikola Tesla (Anagrama).
Altres aproximacions laterals a l'objecte incopsable que és la vida són propostes originals com les d'Edmund de Waal que a Una llebre amb ulls d'ambre (Quaderns Crema) agafa un objecte com a fil conductor per explicar la història de la seva família jueva, una estratègia que també adopta la farmacèutica barcelonina Dory Sontheimer per al seu segon llibre memorialístic La vuitena caixa (Circe/Angle). La vida, ras i curt, dóna molt de joc.
les novetats en biografies i memòries
Elles
Un dels segells que més s'han significat en el món de les biografies és Circe, amb seu a Barcelona. L'any vinent celebraran trenta anys amb bones perspectives de creixement. “Tenim un públic fidel sobretot de dones d'entre 29 a 70 anys que no ha canviat i tampoc no ha deixat de comprar llibres per culpa de la crisi; crec que el gènere de les biografies és el que millor ha suportat el sotrac”, opina Sílvia Lluís, editora i directora del segell. Entre l'extens catàleg de Circe, del Grup Océano, hi ha les biografies de Frida Kalho per Rauda Jamís –un dels grans èxits de l'editorial–; Dora Maar, per Victoria Combalia; Nusch Éluard, de Chantal Vieuille, i tantes d'altres. “Un dels nostres objectius és fer descobrir dones desconegudes del gran públic i aprofundir en la vida de les conegudes, com ara Coco Chanel.” Amb tot, en la llista majoritàriament femenina també apareixen alguns homes: Jaime Gil de Biedma, Passolini, Kerouak i H.W. Wells.
En el camp de la biografia existeixen dues tendències: l'anglosaxona i la francesa: “L'anglosaxona sol treballar biografies molt exhaustives i científiques, mentre que les franceses són més novel·lades i literàries; nosaltres treballem amb els dos tipus.” De fet, gairebé tot el catàleg de Circe són traduccions, menys algunes encarregades a autors del país –“és molt arriscat perquè són molts anys de feina i no saps mai si les vendes compensaran l'esforç”–, com ara La pasión de ser mujer, d'Eugenia Tusquets i Susana Frouchtmann. Es tracta d'un conjunt de minibiografies de dones, entre les quals hi ha l'escriptora catalana Mercè Rodoreda.
