Cinema

El Clam aposta pel binomi Navarcles-Manresa com a fórmula per créixer al país

El director del festival de cinema social valora “el salt qualitatiu” que s'ha guanyat amb la capital del Bages

Espera créixer en públic en dos anys

El Festival de Cinema Social de Catalunya, el Clam, va tancar diumenge la seva 14a edició, la primera que s'ha dut a terme amb un format multiseu que ha permès a l'esdeveniment sortir de Navarcles i obrir-se al públic del Bages a través de Manresa i Navàs. Ara, el següent pas és consolidar el binomi Navarcles-Manresa per fer que el Clam “pugui tenir repercussió en l'àmbit nacional com a festival de cinema social”.

Ho va explicar ahir Serafí Vallecillos, director del Clam, que va destacar que la inclusió de Manresa ha permès fer “un salt qualitatiu important” que espera que també pugui ser “quantitatiu” en un període d'entre dos i tres anys. L'organització s'havia proposat arribar a 3.000 espectadors enguany, mil més que en la passada edició. La xifra, però, es tancarà probablement pels voltants de 2.500. “Sí que ens havíem fixat els 3.000, però 2.500 ja és un petit salt; entenem que tot necessita el seu recorregut i que Manresa també s'ha d'anar fent seu el festival. Ja sabíem que no seria arribar i moldre”, va dir Vallecillos. I hi va afegir: “Ha estat un any de transició, de posar la primera pedra, i la valoració és totalment positiva.”

La tercera seu

Tot i que abans que comencés l'edició l'organització va apostar per crear una tercera seu que havia de ser itinerant –enguany ha estat Navàs–, Vallecillos va avançar ahir que la idea no està del tot madurada i que caldrà estudiar-la més a fons.

Per això, ara mateix sobre la taula hi ha la possibilitat que Navàs –on hi ha una entitat molt potent dedicada al cinema, FotoFilm– pugui repetir, també que s'esculli una altra població i fins i tot que no hi hagi tercera seu, un fet que reforçaria la visualització de les dues seus permanents: Navarcles i Manresa. Tanmateix, va assegurar que cal parlar amb totes les bandes i que no hi ha res decidit.

LA FRASE

Ha estat un any de transició i la valoració és molt positiva, però ja sabíem que no seria arribar i moldre
Serafí Vallecillos
director del festival de cinema social de catalunya-clam
2.500
espectadors
ha rebut el festival, 25% més que l'any passat. L'organització s'havia marcat el sostre de 3.000.

‘Exil-sur-scène' guanya el festival

El documental francès Exil-sur-scène, dirigit per Marina Paugam i Jen Michel Rodrigo, i el curtmetratge La invitación-Sleepower, de la barcelonina Laura Casares, van ser els dos guanyadors de la secció oficial de la 14a edició del Clam. A banda, durant la gala –que va tenir lloc a Navarcles– també va brillar Apricot groves, un llargmetratge armeni dirigit per Pouria Heidary, que va aconseguir el premi especial del jurat i el del públic. En l'apartat de curts, Sheroes, de producció índia i dirigit per Carlos Caro, va rebre el premi especial del jurat, i Sin preguntas, de José Andrés López de la Rica, va ser el més votat pel públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt