Portaceli dobla en els Max

Només són dones, dirigit per Carme Portaceli, es va endur dos dels guardons principals en els premis Max, que es van entregar la nit de dilluns a dimarts al Palau de les Arts de València. La producció de Factoria Escènica Internacional (FEI) i TNC, amb text de Carmen Domingo, creuava música, interpretació i ball. El Max al millor espectacle i a la direcció van premiar una peça d’indubtable militància que feia un reconeixement a les dones que van lluitar per la llibertat i la democràcia durant la Guerra Civil espanyola i el primer franquisme.

També un Max principal (premi al millor espectacle de carrer) va guanyar Mülier, una peça de Maduixa Teatre, que il·lustra amb una coreografia vistosa (i amb xanques) la lluita de les dones. Aquesta obra va guanyar un segon Max (dels 23 que es donaven a la gala), el de millor composició musical per a espectacle escènic (Damián Sánchez).

En dansa, van copar els premis dues produccions: Oskara, una peça de Kukai Dantza que va coreografiar Marcos Morau. Aquests dos títols es van poder veure a la darrera edició de Fira Tàrrega. Oskara s’endú el Max al millor espectacle de dansa, al millor disseny de vestuari (Iraia Oiatzabal) i al de millor elenc de dansa. Per la seva banda, Caída del cielo, de Rocío Molina (una danzaora que recolza des de fa temps el Mercat de les Flors, coproduint-la) va guanyar els Max a millor coreografia, millor intèrpret de dansa (Rocío Molina) i millor il·luminació (Carlos Marquerie). Un altre espectacle premiat amb el Max a la revelació és el d’InTarsi, de la companyia catalana Eia. Aquesta obra es va estrenar en l’edició del Trapezi del 2016.

Carme Portaceli expressava ahir a aquest diari la possibilitat d’aixecar la producció de nou, perquè només es va poder fer, en versió castellana, tres setmanes de temporada al Teatro de la Abadía i queda pendent una gira estatal. La directora remarcava que és la segona directora, en 20 anys, que rep un Max a la direcció (l’anterior va ser Blanca Portillo amb La avería). Portaceli celebra la bona rebuda per part del públic (les ovacions al TNC eren diàries, “perquè la gent vol sentir una part de la història del seu país”). El drama de les dones represaliades durant la Guerra Civil i el primer franquisme és que no eren ni considerades presoneres polítiques (“les dones només anaven a la presó per prostitució o delinqüència comuna”). Només són dones era imprescindible perquè si “les noies de Las 13 Rosas deien que nadie nos borre de la historia” avui aquests testimonis no apareixen als llibres de text. Portaceli, fins ara, només havia rebut un Max per al text de Fairy.

Salvador Távora, de La Cuadra de Sevilla, va rebre el Max d’honor per a la seva trajectòria. Sovint l’artista ha destacat la importància de la seva primera estada a Barcelona que és indispensable per entendre el seu creixement. Portaceli amb Només són dones i Caída del cielo de Rocío Molina van confirmar la tesi de la gala: que serien els Max més femenins de la història.