Debut teatral d’Albert Serra a Berlín
El cineasta escriu i dirigirà ‘Liberté’, que estrenarà el març del 2018 al teatre Volksbühne amb actors alemanys
L’obra parla del llibertinatge, que “pot destruir coses basades en l’ordre, com el capitalisme”
Creador d’alguns espectacles teatrals de petit format, el cineasta Albert Serra prepara el seu debut en format gran amb un muntatge del teatre Volksbühne de Berlín que té el títol provisional de Liberté. Distingit recentment amb el premi nacional de cinematografia, el director de La mort de Lluís XIV i El cant dels ocells explica en una entrevista a El Punt Avui que el seu “projecte més proper” és una obra de teatre que farà el març del 2018 a Volksbühne, “un dels dos o tres teatres més importants de Berlín, potser el més important, el més tradicional”.
Albert Serra ja ha seduït el món de l’art, que li ha encarregat diversos projectes experimentals al Documenta de Kasse, la Biennale de Venècia, el Centre Pompidou de París... Un d’ells va ser a la Tate Modern de Londres, i ha facilitat aquest projecte teatral. “Chris Dercon, que era el director de la Tate Modern, ha agafat la direcció de Volksbühne –explica Albert Serra–. És una persona que ve del món de l’art contemporani, no del teatre, i això ha estat molt polèmic, s’ha vist com una espècie de sacrilegi. Però hi ha una sèrie de projectes que em semblen interessants, entre ells el meu.”
El març del 2018, Albert Serra hi estrenarà Liberté, “una obra molt gran, produïda per la Volksbühne, en alemany, amb alguns actors vinculats al teatre de Berlín, altres actors extemporanis, més estranys, i actors meus.” Ell mateix ha escrit el text, que està a punt d’enllestir, i serà el director. Serra recorda que “havia fet dues obres per al Teatre Lliure amb Àlex Rigola, que feia els Radicals Lliures”.
Llibertinatge
Albert Serra mantindrà una de les claus del seu procés de creació: “Ho faig amb la meva manera de treballar. El procés d’escriptura no fixa unes idees que han de quedar com inamovibles fins al final; és un camí, una aventura. Sempre cito aquella frase famosa dels anys 60: «No és la narració d’una aventura, és l’aventura de la narració».” El títol provisional és Liberté, i tracta sobre “el llibertinatge, i les relacions entre Alemanya i França”. “Parla de com el concepte de desordre és al cor del llibertinatge –hi afegeix–, i pot fins i tot destruir coses essencialment basades en l’ordre, entre les quals hi ha el capitalisme.”
L’obra s’ambienta al segle XVIII, però segons Albert Serra, “podria ser perfectament una metàfora de l’actualitat; és dels pocs treballs que he fet que pugui tenir, ja des del principi, una gran equivalència amb el present”. “Sempre he detestat això, potser perquè bàsicament he fet cinema i considero que la imatge ha de fer somiar i no t’ha de donar cap idea preconcebuda, té la seva pròpia fulguració de somni. Però en teatre, sempre hi ha alguna cosa de dialèctic, no perds de vista que és una obra, i potser hi ha un punt de comunicació entre el món actual i el passat.”
Predilecció pel s. XVIII
Mirant la seva carrera, es detecta una certa predilecció pel segle XVIII, sobretot en els seus dos darrers llargmetratges, Història de la meva mort, protagonitzat per Casanova i Dràcula, i La mort de Lluís XIV, crònica de l’agonia del Rei Sol. “El segle XVIII –diu el cineasta– és un nou món, el de la llibertat, la igualtat... Quasi es podria resumir amb el lema de la República Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.” “No hi ha llibertat sense igualtat –opina–. I no hi ha fraternitat sense llibertat i igualtat. Com pot haver-hi fraternitat si l’oligarquia roba milers de milions? El que convé potser és una mica de violència en lloc de fraternitat. El segle XVIII representa aquest inici de presentar racionalment un projecte que es basa en la llibertat, la igualtat i la fraternitat.” Però, tornant al tema de l’obra de teatre, “aquesta llibertat basada en el desordre i el llibertinatge, des de Casanova al marquès de Sade, amb derivacions més amables com Voltaire, té alguna cosa profundament desreguladora, és trencar regles”. Tots els personatges de Liberté són ficticis.
