El Museu de Montserrat llueix donacions
Dues exposicions mostren la millor obra gràfica del fons de l'abadia, provinent de llegats i regals dels mateixos artistes
L'any 1961 Picasso va regalar a la comunitat de monjos, personalitzada en l'abat Aureli Maria Escarré, La ronde de l'amitié, que inclou una dedicatòria. És la peça que obre la nova exposició temporal a la Sala Daura del museu, amb obra gràfica de l'abadia, que porta per títol Art d'avantguarda i contemporani. Al costat d'aquesta, una altra obra de Picasso, titulada Amnistia. Sembla contradictori, però va ser un regal del Partit Comunista a la comunitat benedictina. L'abat Escarré es va guanyar, amb gestions diverses, com va ser aquest cas, l'agraïment de grups perseguits pel franquisme.Al llarg dels anys, Montserrat ha anat aplegant un conjunt de litografies i gravats que són, d'alguna manera, un reflex de l'evolució artística catalana. La col·lecció de Montserrat és «el mirall d'un país cada cop més ric en artistes que van descobrint i adoptant nous llenguatges i tècniques: s'hi reflecteix l'art de la modernitat i de l'avantguarda de la segona meitat del segle XX fins avui», opina Tristan Barbarà, comissari de l'exposició. El recorregut s'ha estructurat en cinc àmbits.
A Històrics de l'avantguarda hi ha peces de Chillida, Max Ernst, i particularitats com el pouchoir de Natalya Gontxarova. La immensa majoria d'obres són d'autors catalans. Joan Barbarà, Modest Cuixart o Subirachs protagonitzen les Figuracions en la modernitat, que donen pas a les abstraccions de Chancho, Guinovart, Hernández Pijuan o del recentment desaparegut Ràfols-Casamada. De
la generació dels 70 i 80 hi són representats Arranz Bravo, Llimós o Joan Pere Viladecans. S'exposa aquí per primer cop la sèrie de gravats que va fer la revista Batik, impulsada pel crític Daniel Giralt-Miracle, amb la galeria Seny, entre 1976 i 1978. I, finalment, la generació dels 80 i 90, amb Frederic Amat, Javier Mariscal, Víctor Mira o Perejaume.
No és època de vaques grasses, per això la mostra es farà durar sis mesos, fins al maig. I el catàleg haurà d'esperar que hi hagi un patrocinador, ja que el museu confia que podrà fer itinerar l'exposició.
El complement ideal és, a la Sala Pere Pruna, un petit recull de dibuixos, sempre difícils d'exposar per protegir-los de la llum i també per la falta d'espai al mateix museu. Es tracta de noves incorporacions o obres del fons que encara no s'havien exposat. Hi destaquen una exquisidesa de Laura Albéniz, la Roma neoclàssica de Luigi Rossini, un conjunt de retrats de Casas o les gitanes de Nonell.
Projecte artístic amb Sean Scully a Santa Cecília
El pare Abat i la comunitat de monjos de Montserrat han de decidir si accedeixen a cedir l'església de Santa Cecília per a la creació artística. El projecte, encara en estudi, és una proposta de l'artista irlandès Sean Scully i del mateix pare Laplana, director del Museu de Montserrat. Scully és un dels creadors més reputats de l'art contemporani internacional, amb obra als principals museus del món, i recentment ha elaborat un vitrall per a la catedral de Girona. L'artista vol decorar una capella de Santa Cecília però també convertir el monument en un indret de pelegrinatge artístic, és a dir, un lloc de trobada, exposició i possible residència per a creadors. El monument preromànic del segle X, després reformat, va albergar els primers monjos de Montserrat.
