Cultura

Territori

L’art de les vinyes

Creix l’interès per agermanar la creació artística i el coneixement del territori i de la cultura del vi amb propostes que transformen cellers i camps en museus

Al Penedès i a les Garrigues, diverses iniciatives mariden l’art i la creació artística
La cava Mas Blanch i Jove convida cada any un artista per implicar-se en el territori

Al capdavall de tot, sempre tornem a la terra. Les persones, i també l’art que va néixer com a prolongació de la natura en espais de configuració humana. Per això no és gens estrany que cada cop es produeixi a totes les zones vinícoles de Catalunya un intent de maridar la creació artística i el vi. Al Penedès, als cellers Jean Leon, a Torrelavit, els visitants poden fer un tast i després visitar, fins avui mateix, l’exposició El minotaure al laberint de Josep Guinovart. No lluny d’allí, a la galeria Palmadotze, situada en una masia del segle XV al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos, es pot sentir la correspondència entre art i vi, atès que l’espai es troba al bell mig de vinyes. La seva responsable, Pilar Carbonell, ha estat precursora d’activitats que han vinculat la creació artística amb el territori.

Tornant a Guinovart, al seu Espai, a Agramunt, la setmana passada es va inaugurar la mostra d’una creadora que personalment i com a artista ha estat molt vinculada a les vinyes: Waltraud Maczassek, que es va casar amb Miguel A. Torres, dels cellers Torres, que van crear un vi amb el seu nom.

‘Guino’ i el territori

En una altra zona vinícola i d’olis, la comarca de les Garrigues, al terme municipal de la Pobla de Cérvoles es troba el celler Mas Blanch i Jové que els darrers anys ha configurat un territori en què les creacions artístiques viuen a les caves i a les terres conreades en una harmonia que fa que el vi adquireixi unes propietats de suggeriment artístic i l’art expressi el mateix clam vital que la terra. Aquesta proposta d’immens museu a l’aire lliure s’anomena la Vinya dels Artistes i va néixer inspirada precisament per Josep Guinovart, un artista que aconseguia que les seves peces fossin una part de la natura. “Guinovart estava a favor de l’art orgànic, viu. Considerava que els museus són com mausoleus”, explica Sara Jové, gerent de la cava familiar Mas Blach i Jové.

Sara Jové participava de les trobades de Guinovart amb el seus pares al voltant d’una rústica paella que preparaven en una cabana al costat d’uns terrenys que serien la futura Vinya dels Artistes, que va ser inaugurada el 2010. “Hem intentat donar forma al seu llegat i el considerem l’ideòleg d’aquesta iniciativa.”

Abans de morir, i gairebé com a obra pòstuma, Guinovart va fer un gran mural de 10 metres que es pot veure dins del celler. El que s’anomena any 0 de la Vinya del Artistes (2010) –a partir de què cada any un artista de prestigi crea una peça per instal·lar-la a les vinyes– va començar amb la col·locació de la peça de Guinovart L’orgue de camp. D’aquesta obra només hi havia la maqueta que va fer Guinovart i com a homenatge i com a reconeixement de ser l’inspirador del projecte es va fer construir.

A partir d’aquesta fita, es va institucionalitzar l’encàrrec d’una obra a un artista cada any. L’any 1, l’artista convidat va ser el músic, compositor i autor de performances Carles Santos, que va preparar un gran espectacle musical titulat ViSonor, en què, a més de la música –amb cinc pianistes–, hi va intervenir l’aspecte gastronòmic com una part fonamental del muntatge creatiu. Van sopar 400 persones envoltades de vinyes. Una tradició que perdura. Així, l’artista ha de suggerir el tipus de sopar que escau a la seva peça i triar la música i l’ambientació. D’aquesta intervenció artística en queda físicament la barca La sargantaneta que navega sobre d’una de les alzineres.

Esteve Casanoves, Joan Brossa, Gregorio Iglesias, Susanna Solano i Frederic Amat van continuar en la tasca de trobar la complicitat del procés creatiu amb el territori d’una manera tan directa com el cas d’Iglesias, que va pintar una lona que va patir els efectes de la pluja, l’aire, el sol i les petjades dels pagesos. Tot plegat va impregnar l’obra de sensacions viscudes. Actualment, es troba a l’interior del celler folrant les quatre parets de la sala de botes.

Fa pocs dies, es va produir la darrera incorporació a la Vinya dels Artistes: la campana Dongna, creació d’Evru. La peça ofereix el so que de sempre ha agermanat la gent del món rural. Aquesta obra va ser creada amb motiu de l’exposició retrospectiva que li va dedicar el Reina Sofia quan encara adoptava la personalitat del seu anterior alter ego: Zush.

Una imatge gràfica de la campana ha servit per fer l’etiquetatge del vi Saó Expressiu a Evru, limitat a 300 ampolles de litre i mig. Cada any, l’artista triat té el seu vi.

Cinema i música

La vinculació de les arts visuals amb el territori i el vi no és exclusiva en el món de la creació. A Vilafranca del Penedès se celebra el Vijazz. Patrocinat pel Banc de Sabadell, aquest festival combina les actuacions internacionals de jazz amb tastos i activitats per aconseguir que la sensibilitat del ritme s’apropi a la del paladar i del coneixement del territori. El director del festival, Joan Tarradas, destaca l’atracció que ha exercit el nom del festival per interessar públics diferents. “Al principi, hi havia una diferenciació entre el públic del jazz i el del vi. Ara hem aconseguit que el jazz entri al paladar i el vi, a l’oïda”, explica Tarradas, que veu la similitud del jazz i del vi en el fet que són expressions a què s’entra lentament.

També a Vilafranca del Penedès, i organitzat pel Cineclub Vilafranca i el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, se celebra el Most, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, que aquesta tardor celebrarà la setena edició, en què es combinaran les projeccions de cinema generalista i relacionat amb el vi amb activitats sobre el món vinícola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.