cultura

Noves excavacions a Capellades per entendre la vida dels neandertals

Més de 50 arqueòlegs participen aquest mes d’agost en una nova campanya a l’Abric Romaní

S’espera completar l’anàlisi d’una zona de fa 60.000 anys

Un total de 53 arqueòlegs procedents de diverses universitats d’arreu del món van començar dilluns una nova campanya d’excavacions a l’Abric Romaní de Capellades, una balma que s’obre dins la cinglera del Capelló del municipi.

L’arqueòleg Eudald Carbonell, membre de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigeix des de l’any 1983 les excavacions en aquest jaciment descobert a principis del segle XX per l’industrial Amador Romaní.

L’objectiu d’aquesta campanya, que es durà a terme fins a finals d’agost, és acabar d’excavar l’anomenat nivell Q, d’entre 58.000 i 60.000 anys d’antiguitat. Durant les dues últimes campanyes ja s’hi han localitzat més de 10.000 restes d’eines de pedra, restes de fauna que caçaven els neandertals per a la seva alimentació, com ara cavalls, cérvols i cabres, i també desenes de fogars.

Un jaciment redundant

Per l’arqueòleg, l’Abric Romaní “és un jaciment molt redundant, la qual cosa ens permet establir lleis de funcionament”, i per això reivindica que és un dels millors espais del món per comprendre la vida i l’alimentació dels neandertals. Entre els motius, el fet que és l’únic jaciment del món on s’han documentat uns 500 fogars.

Entre les conclusions figura la que l’Abric Romaní estava habitat per “clans de més de 6 però menys de 12 o 20, que venien aquí a les primaveres i feien aplecs que segurament servien per fecundar les femelles i perquè el clan es reforcés”. Carbonell hi afegeix que aquests neandertals feien parada a Capellades procedents del litoral i de l’àrea de Montserrat en el seu camí cap a la depressió central de la península.

El director de les excavacions afirma que l’Abric “era ocupat com si fos a l’aire lliure i no pas com una cova”, i que els neandertals que hi van fer estada “tenien una programació de l’espai i una estructura social molt complexa”. La zona del Capelló amaga més d’una desena d’espais més en els quals s’han fet prospeccions arqueològiques. En una de les quals, a l’Abric de Consagració, s’han començat a documentar materials del paleolític mitjà, al voltant de 35.000 anys enrere. Però a l’Abric Romaní encara queda feina per fer. Carbonell adverteix que a sota de l’actual nivell hi ha 42 metres més de restes, que arriben fins a 130.000 anys enrere.

Una passera i el museu, pendents

Després de més de tres dècades d’investigació, queda pendent fer visitable el conjunt que envolta el jaciment, travessat per una passera que fa més d’una dècada que està tancada. Eudald Carbonell creu que l’any vinent ja serà transitable en un projecte en el qual intervenen la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament. El major repte, però, és el projecte de museu del neandertal, una idea que mai s’ha acabat de concretar, tot i que es va arribar a excavar un túnel entre el jaciment i el solar on s’ha d’ubicar.

El director de les excavacions, Eudald Carbonell, ha explicat que la idea actual passa per concretar el museu en l’alimentació i hàbits dels neandertals, un projecte que dibuixa en col·laboració amb el cuiner Ferran Adrià. Sobre terminis, l’arqueòleg només diu que “espero veure-ho fet abans de quatre anys, que serà quan em jubili”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Alba Dedeu
Novel·lista

Alba Dedeu : “Hem d’aprendre a viure amb la incertesa”

Barcelona

Com tornar al passat si vens d’un lloc que ja no existeix

Girona
arts escèniques

Tretze teatres de les comarques gironines oferiran 3.780 butaques a la campanya Cap Butaca Buida

girona
música

Stay Homas, Figa Flawas, Lildami i Triquell actuaran al festival Harmonia de les Planes d’Hostoles

les planes d’hostoles
TEATRE

El TNC ironitza sobre els límits entre la llibertat individual i la col·lectiva

BARCELONA
TEATRE

Flotats s’alinea amb els ideòlegs de la Revolució Francesa a ‘La disputa’

BARCELONA
música

Vols a Anglaterra

GIRONA
CULTURA

Reus celebrarà la Fira Trapezi de circ del 8 al 12 de maig

reus
PATRIMONI

Descobreixen en sarcòfags de Santes Creus les restes intactes de nobles medievals

AIGUAMÚRCIA