L’home camaleònic

L’últim premi Gaziel de biografies i memòries se l’ha endut Javier Varela per una gran biografia sobre Eugeni d’Ors: 13 capítols, més de cinc-centes pàgines, quaranta pàgines de notes (totes al final de l’obra, ben ordenades). Extensió a banda, Varela clava el plantejament: inicia la biografia quan Ors es dona a conèixer, el 1903, amb motiu del Primer Congrés Universitari Català, i la tanca al cementiri de Vilanova i la Geltrú el 1954, sense que hi hagi cap deixeble en el darrer comiat. Només un despistat Sebastià Juan Arbó, escriptor.

Entre els dos extrems, Varela enfila l’essència i els detalls d’un home que va ser catalanista, sindicalista, monàrquic i, al final de la seva vida, falangista. Una evolució estranya, doncs, dins una biografia intel·lectual. El biògraf no explica la vida de l’autor del Glosari: la narra. I la narra acompanyant-se de tot el pòsit de les idees estètiques, morals i polítiques de la primera meitat del segle XX. Varela dosifica la relació de les notes acadèmiques, excel·lents, amb la influència ideològica de Charles Maurras; alterna la referència a la mort de la mare, de tuberculosi, amb la influència filosòfica d’Émile Boutroux i William James.

Aquesta biografia apta per a tots els lectors la signa un historiador especialitzat en el pensament polític de l’Espanya moderna que afirma que no simpatitza amb Ors i també que el falangisme i el nacionalisme (només el català!?) figura en “el que és més abominable” del segle passat. Xènius diria que el deure principal del paisatgista és no formar part del paisatge.

Javier Varela ha afegit ara noves dades per mostrar, però no pas per entendre, l’Ors filòsof, l’Ors polític i, també, l’Ors periodista.