Circ

La crònica

Un trepidant i salvatge Oest condensat al ‘Saloon’

L’any pas­sat, Cir­que Éloize ja ens va mera­ve­llar amb Cirko­po­lis i la suc­cessió de números de circ i core­o­gra­fies ves­ti­des en un món meca­nit­zat i distòpic que reme­tia a clàssics com Metròpolis i Temps moderns. Aquest any, la com­pa­nyia cana­denca ha tor­nat a Tem­po­rada Alta amb una nova pro­posta de carac­terísti­ques simi­lars que, sota el títol de Saloon, pre­senta un wes­tern cir­cense tre­pi­dant en què els espec­ta­dors són tras­lla­dats al mític i sal­vatge Oest ame­ricà a través de llocs comuns, tòpics i refe­rents que en bona part el cinema ens ha empel­tat.

Així, tro­bem que a par­tir que se’ns obren de bat a bat les por­tes del saló ens endin­sem en un món en què el fer­ro­car­ril obrirà noves fron­te­res, els miners cer­ca­ran des­es­pe­ra­da­ment l’or que els faci sor­tir de la misèria i l’alco­hol regarà l’ale­gria o bé apla­carà les penes d’aquells bus­ca­dors d’una vida més pròspera al Nou Món. Un uni­vers que tots conei­xem i que aquí pren una nova dimensió quan els vaquers i vaque­res pro­ta­go­nis­tes tre­uen a lluir les seves capa­ci­tats acrobàtiques, sigui sal­tant i ballant des de les bas­ti­des, pujant i ballant per una barra ver­ti­cal o, com suc­ce­eix a l’espec­ta­cu­lar número final, fent piru­e­tes apa­rent­ment impos­si­bles a través dels salts amb la bàscula.

També és cert que quan l’espec­ta­cle deriva en l’humor hi ha algun ins­tant que ens recorda força allò que ja es fa als parcs temàtics, però ales­ho­res ho fan esvair core­o­gra­fies ori­gi­nals com la bara­lla del saló i la per­se­cució dalt del tren a càmera lenta i enrere. I és que Cir­que Éloize, amb una llarga tra­jectòria de més de 24 anys i 11 espec­ta­cles ins­crits en el que s’ano­mena Nou Circ, con­ti­nua bus­cant sem­pre aquell punt inter­medi, entre l’este­ti­cisme i la poe­sia d’un Cir­que du soleil i l’art més frenètic i fosc de com­pa­nyies joves pui­xants.

Com a punt dife­ren­ci­a­dor amb l’ante­rior Cirko­po­lis, en aquesta nova pro­posta hi té un punt afe­git la música, relle­vant per cosir millor la suc­cessió d’esce­nes i números, tant a través de folk engres­ca­dor o bala­des de cow­boy mítiques com Let the cir­cle be unbroken o el Crazy de Patsy Cline. Oh yeah!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.