biografia
Salvador Domènech
Un tenaç recuperador de memòries
Et trobes persones amb grans currículums que te’ls deixen anar així que els coneixes. I altres que has de gratar, ja que el seu tarannà és el de passar per la vida amb naturalitat, senzillesa i lliurament. Josep Varela i Serra (1943) n’és un d’aquests darrers. Diputat al Parlament de Catalunya, senador, director dels Serveis Territorials de Lleida, catedràtic d’institut..., li agrada presentar-se com a professor i escriptor. Varela és dels que no es jubilen mai, tinguin l’edat que tinguin.
Les seves inquietuds culturals i de recerca són les que han fet possible la interessant confecció de Felip Solé i Olivé. Pedagogia i tenacitat al servei d’un país. Una personalitat (1880-1947) que destacà com a polític catalanista i activista cultural, si bé la petjada més forta la deixà com a director de l’Escola Normal masculina de Lleida, amb un compromís social i de país de formar bons mestres; cosa que va poder aconseguir durant força anys, amb intervals, però amb determinació.
L’obra, d’una qualitat acurada, amb incorporacions de documents, cartes, retalls de premsa i fotografies de l’època, deixa constància del que ben encertadament escriu en el pròleg el seu net, el famós Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’història contemporània per la UAB; això sí, després d’haver-lo llegit: “La petja de Solé i Olivé en l’àmbit acadèmic i pedagògic és fora de qualsevol matís. Felip Solé fou un d’aquells tants lleidatans que excel·liren en el camp del pensament, projectant uns plantejaments renovadors i innovadors damunt una societat que camina amb pas ferm cap a la culturalització i la recuperació d’una normalitat nacional i ciutadana perdudes en el tombant de segles –o en la grisor de les darreres centúries, en expressió del personatge.” Després d’aquestes precises i autoritzades paraules de Solé i Sabaté queda ben reflectit el mèrit de l’autor en fer aquesta recerca del tot necessària i oportuna.
Omplir la vida de sentit
Hi ha gent que omplen la seva existència de qualsevol manera per tal de viure. I n’hi ha d’altres, com en el cas de Josep Varela, que dediquen la vida a omplir-la de sentit. És dels que creuen que val la pena invertir temps fent recerca de les personalitats –moltes vegades anònimes per a una gran majoria– amb el propòsit que la comunitat s’enriqueixi i alhora es dignifiqui cada dia més. Ja ho havia fet amb anteriors llibres, com el que va publicar fa set anys, Les vides d’Eduard Aunós. Una apassionant trajectòria política entre la monarquia i la dictadura (1894-1967).
Amb aquesta biografia, més que un professor esdevé un mestre humanista que, al marge de la temàtica, hi posa rigor en l’obra ben feta, tal com preconitzava el Dr. Josep Estalella, director de l’Institut-Escola de la Generalitat, que Varela sempre ha admirat i n’ha estat un seguidor fidel. Mai s’agrairà prou l’esforç d’estudiosos per recuperar la memòria històrica de personalitats que han contribuït a fer més nostra i més gran Catalunya. Aquest llibre dedicat a Felip Solé i Olivé n’és una excel·lent mostra.
