L’exposició de l’Any Viladesau divulga el seu fons personal

El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí va inaugurar dissabte l’exposició commemorativa del centenari de Ricard Viladesau (Calonge, 1918-Barcelona, 2005), un dels músics més influents i populars de la formació de cobla de la segona meitat del segle XX. La mostra, comissaria per Jordi Molina, permet al visitant submergir-se en les facetes més conegudes del personatge com a instrumentista i compositor, però posa èmfasi en la seva vessant més humana, el caràcter “conversador, temperamental, apassionat, sensible i amb una punta d’ironia”, com assenyala el comissari. Aquesta mirada global al llegat del qui va ser definit per Pau Casals com “el príncep de la tenora” pel seu virtuosisme, ha estat possible en gran part gràcies a la consulta del fons personal del músic i de material gràfic fins ara inèdit o poc conegut. Viladesau. El príncep de la tenora es podrà visitar a l’Espai Baix Ter del Museu de la Mediterrània fins a l’1 de maig, i posteriorment viatjarà a altres poblacions, entre les quals, el seu Calonge natal i Girona.

Ricard Viladesau, en Sau per als amics i col·legues de professió, és presentat al llarg del muntatge en totes les seves facetes: instrumentista, compositor, mestre i fins i tot divo. La seva carrera va girar sobretot al voltant de la tenora, instrument al qual la mostra dedica un espai pedagògic específic en el qual s’exhibeix la tenora de Viladesau, cedida per la família al Museu d’Història de Girona, així com partitures, fotografies, correspondència i un ampli recull de premsa, avui conservat al museu de Torroella. Com a compositor, tema del segon àmbit del muntatge, va destacar sobretot per l’escriptura de sardanes (en va compondre més de dues-centes), però també d’havaneres i ballables, que anaven des dels boleros als valsets i les cançons de bressol. L’exposició rescata aquesta vessant força menys coneguda de Viladesau, que compondria temes com ara Enamorado del mar o Gondolero de amor, popularitzades per Jorge Sepúlveda i Bonet de San Pedro. L’admiració que va despertar entre els seus coetanis es posa en relleu en el darrer apartat, que subratlla la llegenda que va envoltar la seva figura de gran tenorista, d’èxit aclaparador i caràcter fort, admirat per Pla, Sagarra, Montsalvatge i Mompou.

Amb motiu de la mostra s’han organitzat també conferències, una taula rodona amb deixebles i amics, i un concert.