cultura

tribunals

cas Dalí

Tornen les cames de Dalí

Les parts del cos momificat de Dalí amputades han estat tornades, precintades, des de Madrid i ara falta permís per reimplantar-les

Les cames tornen a ser a la Torre Galatea. Però no pas al cos de Dalí, que continua mutilat

Les cames, de genoll cap avall, del cadàver momificat de Salvador Dalí, que li van ser amputades el 20 de juliol del 2017 per fer les proves d’ADN per la demanda de paternitat de Pilar Abel, han tornat a Figueres després del seu periple per Barcelona i Madrid. L’Institut de Toxicologia de Madrid les ha retornat, en un paquet precintat, i ara estan dipositades a la Torre Galatea, esperant l’acompliment dels tràmit burocràtics per fer el procés de reimplantament al cos embalsamat del geni. L’operació suposarà tornar a aixecar la llosa d’una tona i mitja que tapa la tomba de Salvador Dalí sota la cúpula de la Torre Galatea. És a dir, repetir l’operació que es va fer al juliol, llavors per ordre judicial en el marc de la demanda de paternitat, i que va necessitar l’actuació d’una grua elevadora per aixecar la llosa abans de poder obrir els dos fèretre que guarden les despulles. Primer es va haver d’obrir, amb una clau mestra guardada a la Torre Galatea, el taüt de fusta de pi, abans anomenat model italià, que, a partir del funeral del geni del surrealisme, els funeraris van batejar com a taüt model Dalí, marca que els garantia més vendes. Després es va haver d’obrir la soldadura del taüt de zinc que guarda el cos embalsamat. Un cop es va tenir el cadàver a la vista, en acompliment de l’ordre judicial que ordenava agafar com a mostres cabells, ungles i ossos llargs, els forenses van optar, per ser més segur que es trobés perfil genètic, tallar les cames del geni arran de genoll. Després, un cop comprovat que el bigoti, el segell d’identitat de Dalí, continuava al seu lloc, marcant les 10 i 10, es va tornar a segellar mínimament el taüt de zinc, en previsió que s’havia de tornar a obrir, es va tancar amb la clau el de fusta i es va tornar a posar la pesant llosa al seu lloc. L’operació es va fer amb unes grans mesures per evitar que es captessin imatges del moment que s’extreia el geni de la tomba, es va tapar la zona amb una carpa, es van requisar mòbils a la comitiva judicial i es va vetllar que ni ningú enlairés cap dron. Només els forenses, la comitiva judicial, els lletrats de la demandant, els de la Fundació Dalí i de l’Estat van tenir el privilegi de veure el geni

Acomplert l’objectiu, les cames i les altres mostres biològiques, degudament encapsades i segellades, van emprendre el seu periple. Van passar per Barcelona i Madrid. Els laboratoris de l’Instituto Nacional de Toxicología van poder extreure ADN i les anàlisis, fetes per partida doble a Barcelona i a Madrid, van coincidir: Salvador Dalí no era el pare de Pilar Abel. I la demanda es va desestimar.

No obstant, la demandant no es conforma i argumentant que no s’havia acreditat la cadena de custòdia (la vigilància durant el trajecte) de les cames i les altres mostres biològiques ha presentat un recurs contra la sentència que desestima la demanda. Recurs que encara està pendent de resoldre.

“On són les cames, que m’ho expliquin, perquè jo no ho sé?”, es lamentava Pilar Abel a l’hora de fer el recurs. Des de fa uns dies, les cames tornen a ser a la Torre Galatea. Però no pas al cos de Dalí, que continua mutilat. Ara l’operació de reimplantament no està ordenada per cap autoritat judicial i no s’han mobilitzat els metges legals. Els responsables de la fundació han demanat uns permisos a Sanitat, basant-se en la llei funerària, per tornar a obrir la tomba de Dalí. Un capítol surrealista més a l’entorn de la figura del geni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic