“Falten condicions perquè les dones puguin arribar als alts càrrecs”

Treballant molt. Vaig començar des de la junta de govern del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, on fa molts anys que hi soc. Anys més tard vaig arribar a ser presidenta de la Federació Espanyola de Societats d’Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística, un càrrec que ara torno a ocupar per segon cop. El 2010 vaig passar a dirigir la Biblioteca Nacional d’Espanya i el 2013 vaig ser escollida a la junta de govern de l’IFLA. Mai vaig pensar que arribaria a ser presidenta perquè en noranta anys d’existència mai hi havia hagut presidència de parla hispana. El treball intens en temes de copyright i de recerca de noves solucions per a les biblioteques va fer que la junta em proposés presentar-me. L’altre candidat era una persona molt prominent, en aquells moments era el director de la biblioteca d’Alexandria i havia estat director del Banc Mundial. El treball a dintre de l’IFLA i la vinculació a les associacions em van portar a la presidència.

Com a bibliotecària vaig veure que calia posar la Biblioteca Nacional a l’abast de tothom aprofitant la celebració del seu bicentenari. Vam avançar en la digitalització, vam fer canvis al web i vam posar el catàleg de la biblioteca a l’abast del món. També va ser important el treball per a la reforma de la llei de dipòsit legal, que fins aquell moment només estava pensada per a còpies impreses. També vam obrir les portes perquè la Biblioteca Nacional pogués recollir el domini .es.

La primera escola europea de biblioteconomia i documentació es va fundar a Catalunya en l’època de Prat de la Riba. Era l’Escola de Bibliotecàries, només per a dones, i fins als anys setanta no es van admetre homes. Per això a casa nostra encara ara la majoria som dones, tot i que la tendència va canviant. A les biblioteques universitàries hi havia més homes perquè hi havien accedit des d’altres carreres universitàries a través d’oposicions.

A Catalunya s’ha tingut en molt en compte el treball de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, el que era l’antiga Escola de Bibliotecàries, però arreu d’Espanya hi ha més homes.

Malauradament, a l’hora d’optar per carreres professionals d’envergadura les dones fan un pas enrere. No és que hi hagi desigualtat de gènere a casa nostra, però falten condicions perquè les dones pugui arribar a alts càrrecs. Tinc tres fills i sort n’he tingut de la meva mare, que m’ha ajudat perquè jo pogués fer la carrera professional. A les dones ens falta suport social.

Cada cop més, però, com passa en altres carreres, hi ha un divorci entre el món acadèmic i el laboral. En altres països es treballa conjuntament des dels governs perquè la preparació acadèmica estigui molt vinculada al món de l’empresa i aquí falta aquesta convergència.

En aquests moments treballem per una renovació als espais i els serveis amb l’actualització per oferir el que la gent necessita. Actualment, la xarxa de biblioteques de la Diputació és un model en clau d’innovació i em sento molt orgullosa de poder-ho explicar pel món. Vam ser la primera xarxa que vam investigar quin era el retorn en inversió d’una biblioteca.

No en té, sobretot a casa nostra. En altres llocs del món sí que és important tenir una col·lecció física de documents. Nosaltres el que necessitem són serveis en línia adequats a les necessitats dels usuaris, com el servei de biblioteca virtual que fa que siguem un model.

Han de donar resposta a les demandes dels ciutadans. Tenim exemples com el de la biblioteca de Volpelleres, a Sant Cugat, on s’han adequat els formats, els continguts i els espais. O bé Cuines del Món, a la biblioteca del Fondo de Santa Coloma, que és un espai de convivència de la comunitat d’usuaris.

Proposo un canvi de mentalitat dels bibliotecaris i plantejo que les biblioteques són motors de canvi social. Cal treballar amb el lideratge des del punt de vista local per obtenir resultats globalment.