Cultura

GLÒRIA PÉREZ-SALMERON

PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ INTERNACIONAL D’ASSOCIACIONS I INSTITUCIONS BIBLIOTECÀRIES

“Falten condicions perquè les dones puguin arribar als alts càrrecs”

Va començar la seva trajectòria a Badalona, on va ser la primera directora de la biblioteca de Can Casacuberta, i l’experiència acumulada en gestió l’ha portat al lideratge en la professió

Presideix des de l’agost la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA). Com ha arribat fins a aquest càrrec?
Treballant molt. Vaig començar des de la junta de govern del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, on fa molts anys que hi soc. Anys més tard vaig arribar a ser presidenta de la Federació Espanyola de Societats d’Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística, un càrrec que ara torno a ocupar per segon cop. El 2010 vaig passar a dirigir la Biblioteca Nacional d’Espanya i el 2013 vaig ser escollida a la junta de govern de l’IFLA. Mai vaig pensar que arribaria a ser presidenta perquè en noranta anys d’existència mai hi havia hagut presidència de parla hispana. El treball intens en temes de copyright i de recerca de noves solucions per a les biblioteques va fer que la junta em proposés presentar-me. L’altre candidat era una persona molt prominent, en aquells moments era el director de la biblioteca d’Alexandria i havia estat director del Banc Mundial. El treball a dintre de l’IFLA i la vinculació a les associacions em van portar a la presidència.
Quin llegat va deixar a la Biblioteca Nacional?
Com a bibliotecària vaig veure que calia posar la Biblioteca Nacional a l’abast de tothom aprofitant la celebració del seu bicentenari. Vam avançar en la digitalització, vam fer canvis al web i vam posar el catàleg de la biblioteca a l’abast del món. També va ser important el treball per a la reforma de la llei de dipòsit legal, que fins aquell moment només estava pensada per a còpies impreses. També vam obrir les portes perquè la Biblioteca Nacional pogués recollir el domini .es.
Per què la professió de bibliotecari ha estat sempre vinculada a les dones?
La primera escola europea de biblioteconomia i documentació es va fundar a Catalunya en l’època de Prat de la Riba. Era l’Escola de Bibliotecàries, només per a dones, i fins als anys setanta no es van admetre homes. Per això a casa nostra encara ara la majoria som dones, tot i que la tendència va canviant. A les biblioteques universitàries hi havia més homes perquè hi havien accedit des d’altres carreres universitàries a través d’oposicions.
En els càrrecs directius també hi ha majoria de dones?
A Catalunya s’ha tingut en molt en compte el treball de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, el que era l’antiga Escola de Bibliotecàries, però arreu d’Espanya hi ha més homes.
És més complicat per a una donar ser a dalt de tot?
Malauradament, a l’hora d’optar per carreres professionals d’envergadura les dones fan un pas enrere. No és que hi hagi desigualtat de gènere a casa nostra, però falten condicions perquè les dones pugui arribar a alts càrrecs. Tinc tres fills i sort n’he tingut de la meva mare, que m’ha ajudat perquè jo pogués fer la carrera professional. A les dones ens falta suport social.
Els estudis de biblioteconomia s’han sabut adaptar als nous reptes de la professió?
Cada cop més, però, com passa en altres carreres, hi ha un divorci entre el món acadèmic i el laboral. En altres països es treballa conjuntament des dels governs perquè la preparació acadèmica estigui molt vinculada al món de l’empresa i aquí falta aquesta convergència.
Com dona resposta la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona a les necessitats dels usuaris?
En aquests moments treballem per una renovació als espais i els serveis amb l’actualització per oferir el que la gent necessita. Actualment, la xarxa de biblioteques de la Diputació és un model en clau d’innovació i em sento molt orgullosa de poder-ho explicar pel món. Vam ser la primera xarxa que vam investigar quin era el retorn en inversió d’una biblioteca.
Té sentit ara que les biblioteques siguin dipòsits de llibres?
No en té, sobretot a casa nostra. En altres llocs del món sí que és important tenir una col·lecció física de documents. Nosaltres el que necessitem són serveis en línia adequats a les necessitats dels usuaris, com el servei de biblioteca virtual que fa que siguem un model.
I com haurien de ser?
Han de donar resposta a les demandes dels ciutadans. Tenim exemples com el de la biblioteca de Volpelleres, a Sant Cugat, on s’han adequat els formats, els continguts i els espais. O bé Cuines del Món, a la biblioteca del Fondo de Santa Coloma, que és un espai de convivència de la comunitat d’usuaris.
Quins són els objectius dels dos anys en què estarà al capdavant de l’IFLA?
Proposo un canvi de mentalitat dels bibliotecaris i plantejo que les biblioteques són motors de canvi social. Cal treballar amb el lideratge des del punt de vista local per obtenir resultats globalment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Adeu a una actriu de casa

BARCELONA

La rateta que preferia llegir a escombrar l’escaleta

la cellera de ter

L’Acocollona’t no defalleix i celebra la desena edició

Girona

El Liceu, amb només un 21%

BARCELONA

Elmini cancel·la la desena edició, però manté Ferran Palau

OLOT

El govern acorda amb Euskadi, La Rioja i Navarra la gestió i promoció del Camí Ignasià

Barcelona

Mor l’actriu Montserrat Carulla als 90 anys

barcelona
MARIA JOSEP ESCRIVÀ
POETA

“Sempre fem tard a les coses importants”

barcelona
Quimi Portet
MÚSIC

“Tinc cançons que entenc millor ara que abans”

BARCELONA