Tota una vida

Són vides entrecreuades i paral·leles. La de Pilarín i la de Roser Capdevila. No fa gaire en aquest mateix diari parlaven d’un llibre de Capdevila que feia un recorregut per la seva vida i posava de relleu la manera de viure al país en la llarga postguerra. Ara, Bridge ha tret un llibre que, tot i les seves diferències, manté força familiaritat amb el de la creadora de Les Tres Bessones: Bayés de Luna, Pilarín. La meva vida, que recull un grapat d’anècdotes que ha viscut Pilarín o, en el seu defecte, les que ha sentit parlar sobre els seus ancestres. N’hi ha una que fa referència precisament a Capdevila: més d’una vegada havien felicitat a Pilarín per la sèrie Les Tres Bessones, una creació de la seva amiga i col·lega. “Hi ha paral·lelismes en els dos llibres, però la Roser s’ha centrat en la seva experiència, jo he procurat explicar anècdotes que em semblen divertides i curioses ni que fossin dels meus avantpassats”, com quan un dels molts metges de família, visitant una família d’alta societat al segle XIX, li pregunta a la nena malalta –en castellà, com parlaven algunes famílies aristocràtiques catalanes–: “¿Has hecho de vientre”, i ni fava del que li deia. “¿Defecado?”, “¿Ido al 100? “¿Hecho caca?”. Davant la nul·la comprensió va intervenir la mare de la nena “Augusta-Carlota, el doctor quiere saber si ha hecho bolitas en el bosque”. En altres planes, Pilarín relata fets com la vegada que una parenta molt conservadora, però que creia que s’havia d’ajudar tothom, va protegir un jove Lluís Maria Xirinacs. L’anecdotari permet resseguir els orígens i la vida de Pilarín, una existència en què tenen molta importància els metges i els artistes. Una de les branques familiars està emparentada amb la nissaga dels Vayreda. Per donar més contundència al relat, Pilarín ha dibuixat un arbre genealògic de la seva família

“En aquest llibre, m’aboco més al llenguatge del còmic”, explica Pilarín. “Dels 900 llibres que he publicat, només he fet uns deu còmics, però és un llenguatge que m’agrada molt.” El format de l’obra és singular, amb unes mides que permeten treballar amb més nitidesa i utilitzar el recurs del primer pla. Normalment, les il·lustracions de Pilarín són escenes carregades amb grans multituds, continuant l’herència de dibuixants com Opisso o Blanco. Cada anècdota ocupa tota una plana encarada amb una altra amb un petit text.