Spielberg en estat pur
El cineasta desplega el seu talent per a l’entreteniment a ‘Ready player one’, un film futurista en què conviuen una realitat hostil i un món virtual enlluernador
Presta homenatge a la cultura pop dels 80, a films com ‘Retorn al futur’, ‘Jocs de guerra’...
L’èxit del llibre, les crítiques i els primers indicis de la taquilla auguren un altre fenomen global
Què passaria si d’aquí a 30 anys poguessis iniciar una sessió, crear un avatar personal al teu gust i interactuar amb persones en un món virtual infinit? Aquest és el plantejament de la novel·la d’Ernest Cline Ready player one, que Steven Spielberg ha traslladat al cinema en una pel·lícula que s’estrena avui i que sembla tenir tots els ingredients per convertir-se en un altre fenomen del director de Tauró, E.T., Jurassic Park i la saga d’Indiana Jones. Diversos factors fan pensar en l’èxit: un llibre que ha estat un èxit de vendes com a punt de partida, crítiques en general elogioses, una temàtica tan popular com els videojocs –amb centenars de milions de practicants arreu del món– ...
La novel·la s’inspira en la cultura pop dels anys vuitanta, sobretot en films com Retorn al futur i Jocs de guerra i en videojocs clàssics com Aventures (Atari). “Crec que Ernest Cline és un visionari, que va escriure sobre un futur que en realitat no és tan lluny gràcies al desenvolupament de la realitat virtual”, diu Steven Spielberg a les notes promocionals del film. Quan li van enviar una primera versió del guió, de seguida va acceptar la proposta. “Em va fascinar la idea de la juxtaposició de dos mons. Després vaig llegir el llibre, que em va semblar tremendament profund i amb moltes capes. Era esotèric, aterridor, accessible... Em va enganxar!”
L’acció se situa a l’any 2045. El món real és un lloc hostil i el protagonista, Wade Watts (Tye Sheridan), només se sent viu de veritat quan escapa a Oasis, un univers virtual immersiu al qual la humanitat dedica gran part del seu temps. L’excèntric James Halliday (Mark Rylance) va crear Oasis i va deixar la seva immensa fortuna i el control d’aquest món virtual al guanyador d’un concurs. Wade i els seus amics intenten guanyar-lo, competint a Oasis i al món real amb els jugadors de la corporació IOI.
Cal no confondre Ready player one amb una mena de gran joc en mans d’un fanàtic de la realitat virtual. De fet, Spielberg és crític amb les xarxes socials, que considera un antecedent de la futura realitat virtual. No té perfils ni a Facebook ni a Twitter. Pels seus coneixements, podem pensar que es devia passar la infantesa enganxat a la televisió, però els seus pares només li permetien mirar-la dues hores a la setmana, i és un ferm defensor del control dels infants i adolescents a l’hora de jugar als videojocs i de mirar continguts en qualsevol format de pantalla. Ready player one té una doble trama que transcorre en dos mons: el món real, un planeta Terra superpoblat, contaminat i amb la major part de la gent explotada i vivint en condicions nefastes, i una realitat virtual enlluernadora, on cadascú pot ser el que vol, dedicar-se a allò que més li agrada i viure tota mena d’aventures sense posar en perill la seva vida.
D’alguna manera Spielberg juga també a aquest joc i projecta a la pel·lícula els seus dos vessants. Per una banda, el cineasta compromès i crític que reivindica els bons sentiments i crida a defensar la humanitat, el contacte amb les persones. Per l’altra banda, el seu vessant de rei de l’entreteniment, l’home que dirigeix les pel·lícules que a ell mateix li agradaria veure –encara se sent un adolescent, reconeix–. “La història és, per sobre de tot, entretinguda, però també comporta cert missatge social”, comenta a les notes promocionals del film.
Com a la recent El meu amic el gegant, Spielberg no busca intèrprets especialment atractius. Tye Sheridan (X-Men: Apocalipsis, Mud) i Olivia Cooke (Yo, él y Raquel, Bates Motel) són els herois d’un film que inclou en el repartiment Simon Pegg i –de nou– Mark Rylance. El principal pes de la funció recau en els efectes visuals. Spielberg s’ha envoltat de col·laboradors de prestigi com el músic Alan Silvestri (Retorn al futur), el director de fotografia Janusz Kaminski (La llista de Schindler, Salvar al soldado Ryan) i una interminable llista d’especialistes en efectes visuals i sonors, departament artístic, maquillatge i vestuari... La Terra al 2045 i el món virtual Oasis, on pots ser i viure el que vols, exigeixen despeses milionàries que, a partir d’avui, amb l’estrena a més de 50 països, Warner Bros començarà a amortitzar.
