Vides lluminoses
El director japonès Nobuhiro Suwa parla del seu darrer film amb motiu de la retrospectiva que li dedica el D’A Film Festival
Els salons foscos del Palau de Versalles o els dies lluminosos, tenyits de blaus i verds, de la Provença. L’actor Jean-Pierre Léaud se les ha tingut dues vegades amb la mort, en poc temps, en aquests ambients tan diferents, a La mort de Lluís XIV i a El león duerme esta noche. Aquesta bella i lluminosa pel·lícula va inaugurar ahir un cicle sobre el seu director, el japonès Nobuhiro Suwa, que va assistir a la projecció de la Filmoteca. La retrospectiva es fa en col·laboració amb el D’A Film Festival, que es va inaugurar ahir. La cinta també es va estrenar ahir als cinemes.
“Parla de pèrdua i absència, però volia subratllar que la pèrdua no és invencible, es pot superar”, va explicar Nobuhiro Suwa (Hiroshima, 1960) en una entrevista a El Punt Avui. “Hi ha la mort perquè hi ha vida; hi ha separació i, per tant, hi ha trobada –va comentar el cineasta–. Hi ha coses negatives perquè n’hi ha de positives. El que volíem mostrar en aquesta pel·lícula és que viure és magnífic. Així de senzill! Per això volia fer escenes lluminoses, i fins i tot els fantasmes brillen amb aquesta llum del sud de França.”
Cinema dins el cinema
El personatge de Léaud està preocupat perquè ha d’interpretar la seva mort en el film que roda. “Vaig veure la pel·lícula d’Albert Serra després d’acabar el rodatge d’El león duerme esta noche –explica Nobuhiro Suwa–, però el projecte és anterior. Léaud ja parlava de com havia d’interpretar la mort de Lluís XIV, i d’aquí va sortir el seu personatge, un actor patint perquè no sap com interpretar la seva mort.”
Nens improvisant
La idea d’incloure-hi nens, que donen un contrapunt d’innocència al vell personatge de Léaud, prové de l’experiència de Suwa: “Fa uns anys que feia tallers amb nens del Japó, els feia fer films com el que fa el grup de nens a El león duerme esta noche, em semblava molt interessant filmar el moment en què els nens troben la pel·lícula. El procés és real, els nens han creat una pel·lícula dins de la meva pel·lícula.”També hi ha una part de veritat en el treball de Léaud: “És actor, tant en la vida real com en el personatge del meu film té un vincle amb la creació de pel·lícules. La meitat del que es veu és real, això és un aspecte important en aquesta obra.”La interacció de Léaud amb els nens dona algunes sorpreses. “No és que ho busquéssim, però hi va haver un exercici de veure què sortia, quina mena de relació s’establia entre els nens i Léaud. Léaud no és una persona senzilla i previsible, la relació no va funcionar segons els estereotips. És important trobar alguna cosa que no es pugui entendre, cal misteri.” De tota manera, té clar que “si l’objectiu quan rodes és trobar moments màgics, potser no n’hi haurà; simplement has d’estar obert a la possibilitat que passin.”
