Les ferides de l’Amor

Cineasta de la revolució frustrada des que va participar en el Maig del 68, dels dolors de viure, entre els quals els de l’amor, dels esgarriaments, els esquinçaments i les pulsions autodestructives, Philippe Garrel va crear fa tretze anys una pel·lícula immensa, Les amants réguliers, com una mena de culminació del seu cinema. Des d’aleshores, els seus films, tan íntims i a la vegada tan polítics, semblen una mica més petits i potser també menys desesperats, tot i que sempre estan habitats per trencaments i solituds, però de cap manera poden menystenir-se perquè la bellesa, que inunda les seves imatges en blanc i negre, mai no és aliena a Garrel. El cas és que els tres últims aborden d’alguna manera la infidelitat amorosa: La jalousie, L’ombre des femmes i L’amant d’un jour (Amante por un dia). És una manera de continuar abordant l’Amor com alguna cosa tan irrenunciable com impossible: una experiència condemnada a frustrar-se i a ferir-nos.

Si des de Les amants réguliers, el seu fill Lou s’ha fet sovint present en el cinema de Philippe Garrel, en aquesta nova pel·lícula incorpora la seva filla Esther, que encarna una jove que, arran d’una ruptura amorosa, torna a la casa del pare (un professor universitari interpretat per Éric Caravaca), on descobreix que aquest manté una relació amb una alumna. El cas és que l’amant del pare no pot evitar la infidelitat, que provoca dolor a ella mateixa. Tanmateix, en aquesta pel·lícula, Garrel concedeix als seus personatges, tot i la intensitat amb què viuen els sentiments amorosos, la possibilitat de consolar-se en l’amistat o en la recuperació d’una relació paternofilial.