Els arqueòlegs troben el primer esquelet d’una cria de tapir, al Camp dels Ninots
El jaciment de Caldes de Malavella congrega un 70% dels registres fòssils mundials d’aquesta espècie animal que va viure a Europa fa 3,1 milions d’anys
La col·lecció de troballes no para de créixer al jaciment del Camp dels Ninots. Sobretot d’esquelets sencers: 27 de grans vertebrats, entre rinoceronts, bòvids i tapirs, a més de restes d’amfibis, rèptils, peixos i aus. Restes fòssils que, juntament amb les empremtes de vegetals, peixos i petits vertebrats, faciliten la reconstrucció paleoambiental de l’antic llac situat al cràter del volcà que és ara aquest jaciment situat a Caldes de Malavella. Un “paradís” on els animals proliferaven fa 3,1 milions d’anys, alimentant-se i reproduint-se fins que, a causa segurament d’alguna catàstrofe de tipus natural, però per causes que encara avui es desconeixen, tot es va estroncar de manera sobtada.
Amb aquesta hipòtesi de treball s’ha endegat la quinzena campanya d’excavació ininterrompuda (des del 203) que del 26 d’abril al 30 de maig l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa al Camp dels Ninots. I, com ja ve sent costum, que ha tornat a donar molt bons fruits, posant aquest any al descobert dos esquelets més d’un bòvid i un tapir.
Aquests nous fòssils, sumats als 15 bòvids i 6 tapirs ja trobats anteriorment, tots de diferents edats i sexes, permetran estudiar els diversos estadis de creixement d’aquestes espècies, a més d’entendre la seva forma d’organització social.
Com van destacar ahir els codirectors del jaciment, Bruno Gómez i Xavier Campeny, un fet singular ha estat trobar un esquelet de l’espècie Tapirus arvernesis que correspon a una cria, probablement de sis mesos d’edat. “Ho refermaria la mida, les extremitats d’alguns ossos sense fusionar i la conservació de dents de llet sense desgast”, com destaca Gómez.
A banda que això suposa que el Camp dels Ninots disposa de gairebé el 70% del registre fòssil d’aquesta espècie del pliocè europeu, les dues troballes –el bòvid també es tracta d’un individu juvenil–, com remarca Campeny, “ajudaria a consolidar la hipòtesi que els animals trobats fins ara van morir de manera sobtada, inesperada i tràgica”. La trobada d’esquelets sencers, sense mostra d’atacs de carnívors, també avala aquesta teoria.
La qüestió és que durant el temps que va estar actiu, l’antic llac en què està situat el jaciment va atraure un gran nombre d’animals, per als quals aquest entorn era un espai ideal per viure. Ara, milions d’anys després, ho és per excavar-hi.
LA XIFRA
LA DATA
Especialistes mundials
Els resultats de la campanya d’excavacions d’aquest any es donaran a conèixer en el marc del congrés internacional sobre volcans, que es fa a Olot fins al 25 de maig. Hi assisteixen una trentena d’investigadors especialitzats en vulcanologia i paleontologia procedents de tot el món, els quals ahir van visitar a la tarda el jaciment in situ. “És una oportunitat per internacionalitzar el projecte, intercanviar informació, coneixements tècnics i investigacions”, destaca Xavier Campeny. A principi de juny, a Caldes també hi haurà les 14es Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines, on també es parlarà de les troballes.
