Orozco eclipsa
El cantant de l’Hospitalet de Llobregat Antonio Orozco va sortir divendres a l’escenari de Cap Roig trepitjant fort i va fer alçar el públic de les cadires des del primer minut. No hi va haver cap moment de treva amb els seus primers temes –Llegará, Mírate i Te esperaré– però amb la balada Podría ser es va començar a intuir un Orozco més intimista que va reservar el millor per al final del concert, de dues hores de durada. L’actuació i l’eclipsi de Lluna van evolucionar al mateix temps, sincronitzats. Va oferir un espectacle ple de sorpreses: va fer seu Como un burro amarrado, d’El Último de la Fila; va deixar la tornada del seu mític tema Devuélveme la vida per al guitarrista Pedro Javier Hermosilla; va fer promoció de la campanya solidària amb l’hospital de Sant Joan de Déu amb el suport d’una nena, la Martina, i es va fer acompanyar del cantant d’OT Luis Cepeda, amb qui va compartir generosament Mi héroe. Aquest va ser justament un dels temes més reclamats pels seus fans durant tota la nit i el primer dels tres de la que seria la seva primera tanda de bisos amb Una y otra vez i Lo que tú quieras soy. I és que quan semblava que ja ho havia donat tot, el cantant del barri de la Florida va improvisar una segona tanda de bisos ell sol, amb una guitarra que es resistia a ser afinada. I l’Orozco més essencial va regalar als assistents un medley amb les preferides: Pedacitos de ti, Irremediablemente celos i, per segon cop, Devuélveme la vida. I potser explicablement va evitar novament de cantar la tornada i en el seu lloc van aparèixer les notes de No woman, no cry.
L’eclipsi de Lluna va passar però Orozco, que ahir va actuar a Sons del Món de Roses, es va quedar amb tota la llum, clarament.
