Música

Crítica

Una contralt excelsa

L’Accademia Bizantina va sonar amb la vivor i finesa que imprimeix Dantone

Uns dies després que el tenor David Alegret fes un concert ofert als socis de les Joventuts Musicals de la vila i sense oblidar que, el cap de setmana passat, el Fringe va donar espai a nous intèrprets, la programació de la nova edició del Festival de Música de Torroella de Montgrí va posar-se en marxa dimecres amb l’Accademia Bizantina, que dirigeix el clavicembalista Ottavio Dantone, i la contralt francesa Delphine Galou. Un concert magnífic que, malauradament, va omplir poc més de la meitat de la capacitat de l’Auditori Espai Ter. Tal cosa pot succeir quan, com és el cas de Dantone, es recupera part del llegat del barroc italià configurant un programa que, a més de contenir peces de Monteverdi i Vivaldi, vindica compositors com Giovanni Lorenzo Gregori, Alessandro Stradella, Francesco Geminiani i Niccoló Jommelli. I també quan es pot ser una cantant excelsa, com és el cas de Galou, però amb un registre de veu que, essent l’adequat per interpretar un determinat repertori barroc en “substitució” dels malaurats castrati als quals estava destinat, no fa estar en l’aparador mediàtic. Tant se val. Els assistents ho vam disfrutar i vam sortir del concert disposats a vindicar el treball de l’Accademia Bizantina i la bella raresa de la veu de Delphine Galou amb el desig que retornin a Torroella amb l’auditori ple.

No és per res que la contralt francesa sigui considerada una de les millors intèrprets actuals d’un repertori sacre conformat per motets, cantates i oratoris cultivats al segle XVII en un moment en què l’Església catòlica va emprendre una croada contra l’òpera en considerar-la immoral. Com explica el periodista musical (i també esportiu) Eduardo Torrico en el programa de mà del concert, va imposar-se una música “sacro-operística” amb textos religiosos (tot i que, atenent al final de la primera part del concert, poden traspuar l’erotisme del Càntic dels Càntics, amb un fragment del qual Monteverdi va compondre el motet Ego Flos Campi, o la vitalitat del Jubilet tota civica, motet núm. 9 del mateix compositor) i una música que reflecteix com part dels seus autors havien creat l’òpera.

Amb una veu vellutada que flueix amb naturalitat i convicció, Delphine Galou va cantar amb precisió, sensibilitat i elegància. La contralt exhibeix una tècnica acurada, però sobretot una seductora personalitat. Va ser emocionant escoltar-la cantant les esmentades obres de Monteverdi, Prigionier che fa retorno (de l’oratori Betulia Liberata, de Jommelli) i Agitata infido flatu, de Juditha Triumphans, oratori de Vivaldi amb el qual Galou va triomfant als escenaris. Interpretant també Concerto grosso de Gregori i de Corelli, l’Accademia Bizantina va sonar amb la vivor i finesa que imprimeix Ottavio Dantone.

Delphine Galou, Ottavio Dantone i Accademia Bizantina
Espai Ter, 1 d’agost. Festival de Torroella de Montgrí


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic