El general desmitificat
L'exposició «Álvarez de Castro i el seu temps (1749-1810)» contextualitzarà la seva figura al castell de Sant Ferran
Mariano Álvarez de Castro va morir el 21 de gener del 1810 a les quadres del castell de Sant Ferran de Figueres, lloc on havia estat empresonat per les autoritats franceses en espera de ser jutjat per alta traïció al rei Josep Bonaparte. Encara avui dia els historiadors no es posen d'acord de quina va ser la causa de la mort del qui va ser un dels generals més coneguts de la Guerra del Francès (1808-1814). Que si torturat pels francesos, que si enverinat piadosament per un dels seus captadors, que si foren les ferides de guerra o simplement perquè ja va arribar molt malalt a la fortalesa empordanesa... Llegenda o realitat, el cas és que la mateixa figura del cèlebre militar ha estat sovint glorificada i mitificada per bona part de la historiografia espanyola, sobretot arran de la seva actuació en la defensa de Girona durant el llarg setge del 1809 de què va ser objecte davant les forces napoleòniques. «Desmitificar-lo i, sobretot, enquadrar la seva figura en el seu context històric (el Segle de les Llums)» és la voluntat manifesta de Germán Segura, comissari de l'exposició Álvarez de Castro i el seu temps (1749-1810), que s'inaugurarà divendres vinent al castell de Sant Ferran de Figueres.
Dos llenços monumentals provinents del Museu del Prado restaurats per a l'ocasió (El gran dia de Girona i El cadàver d'Álvarez de Castro); llibres i documents de la biblioteca de Peralada; miniatures de soldats de plom i maquetes cedides pel Baluard; peces del Museu de Montjuïc de Barcelona; així com altres objectes museístics provinents de museus d'arreu de l'Estat (entre ells el Museu d'Història de la Ciutat de Girona) conformen el gros d'aquesta exposició que ha estat organitzada conjuntament pel consorci del castell de Sant Ferran i el Ministeri de Defensa.
El marc ideal
Evidentment, Álvarez de Castro és el fil conductor d'una mostra que repassarà la seva vida i trajectòria militar. Però també un dels objectius de l'exposició és donar relleu a l'època que va viure i els esdeveniments (bèl·lics, essencialment) que van tenir lloc. El fet d'estar emplaçada a pocs metres del lloc on va morir l'oficial té la seva rellevància, i més en l'any en què se celebra el bicentenari de la seva mort.
Entre les activitats paral·leles que ajudaran a complementar l'exposició, destaquen les recreacions històriques (amb instal·lació de campaments i parades militars demostratives) que tindran lloc els dies 10 i 11 d'abril.
Catàleg acurat
Tampoc no podia faltar, en una exposició d'aquestes característiques, un catàleg curosament editat. En què hi han participat, entre molts altres erudits, Jean-René Aymens, professor de la Sorbonne de París; Javier Barón Thaidigsmann, del Museo del Prado; Charles Esdaile, professor de la Universitat de Liverpool; i el mateix comissari, membre de la subdirecció general de Patrimoni Historicoartístic del Ministeri de Defensa.
El polèmic museu militar
Álvarez de Castro i el seu temps (1749-1810) esdevé la primera activitat cultural directament vinculada al futur museu militar que està previst instal·lar en un futur pròxim en aquesta fortalesa empordanesa, la més gran d'Europa. El consistori del castell de Sant Ferran, que presideix Carlos Díaz Capmany, espera que al llarg d'aquest any es liciti la redacció del projecte arquitectònic del pati d'armes –que és on es vol ubicar l'equipament– i el projecte museogràfic. Mentrestant, els murs del castell (només un 10%) i la base militar de Sant Climent Sescebes (la resta) alberguen totes les peces que van sortir del museu militar de Montjuïc, que va tancar definitivament les portes. En total, un miler de peces, totes elles a recer i ben custodiades per l'exèrcit.
