Arts escèniques

Crítica

circ

Preciós univers que flota

A Nu, res té un sig­ni­fi­cat con­cret però la seva acu­mu­lació esdevé catàrtica, absor­bent. Els tex­tos que es pro­nun­cien aju­den a bai­xar a terra aquesta peça de con­cepció molt aèria, ima­gi­na­tiva, car­re­gada d’imat­ges. No es carac­te­ritza, pre­ci­sa­ment, pels salts mor­tals, però les acci­ons sem­pre juguen amb l’equi­li­bri i amb una imatge molt sur­re­a­lista. Amb una estruc­tura de llums que es mou a dife­rents alçades i QUE fa l’efecte que els ele­ments flo­tin per sobre del tea­tre. És un uni­vers eteri.

Aquest Nu ha de ser un espec­ta­cle que volti molt. Ho mereix. Des que l’Ate­neu Popu­lar de Nou Bar­ris encar­rega els pro­jec­tes a cre­a­dors (van començar l’any pas­sat amb David Cli­ment de los­cor­de­ros i el seu fan­tasiós i fosc alhora Soter­rani còsmic) es busca un espec­ta­cle vistós, amb molts d’ele­ments de circ però que res­piri una dra­matúrgia més com­plexa. Quim Giron s’ha des­pu­llat del tot. Ha arra­co­nat el seu món més fosc d’Ani­mal Reli­gion (Sapi­ens Zoo 2017) i s’ha ali­neat amb la llum desin­hi­bida i sor­pre­nent de Fang (2017) i Chicken legz (2014). Quim Giron fa molt poques ver­ti­cals. Es decanta per la part més bèstia, la dels cops al cap (proveït d’un magnètic casc de moto ver­mell). Amb les pro­tec­ci­ons de moto­rista de trial que també ha por­tat al bosc de Sant Eloi de Fira Tàrrega (Ferida, 2016), cons­tru­eix un com­por­ta­ment ben estúpid, però diver­ti­da­ment clown. Aquest Nu par­teix de la recerca i de tro­bar camins comuns. Per això la dis­ci­plina de sus­pensió de cabells es mul­ti­plica dei­xant-se pen­jar el micròfon o pro­vant de fer volta sub­jec­tat per unes bri­des a terra. També l’estruc­tura del pal xinés és volàtil. Sem­bla impos­si­ble sor­tir-se’n, però s’acon­se­gueix amb una acu­rada estètica­quest mun­tatge encar­re­gat a Giron acon­se­gueix sor­pre­ses simi­lars a les de Gar­buix (2015, diri­git per Gui­llem Albà), Aaart (2013, diri­git per Xavier Erra), Rodó (2005, diri­git per Lean­dre) o el mític Cir­cus Klézmer (2004, diri­git per Adrian Sch­varzs­tein).

Nu
Director: Quim Giron
Diumenge, 30 de desembre (fins al 20 de gener) a l’Ateneu Popular de Nou Barris.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia