Un Oest autèntic i inesperat
Els germans David i Nathan Zellner presenten ‘Damsel’ i són objecte d’una retrospectiva en el festival Americana
“Creuem la línia entre drama i comèdia d’una manera natural, com a la vida”, comenten
“Ara més que mai hi ha directors del cinema independent que han fet el salt a dirigir pel·lícules de gran pressupost de Hollywood”, comenta David Zellner en un bar del Raval. Ell i el seu germà Nathan són nascuts el 1974 i el 1975 a Greeley, una petita ciutat al sud de Denver, Colorado, que en el seu moment “també va ser una ciutat de frontera, del vell Oest”. Res més allunyat del Raval de Barcelona dens, bigarrat i multicultural, a la vora de la Filmoteca, on han presentat la seva darrera pel·lícula, el western Damsel, i una retrospectiva de la seva obra dins del festival de cinema independent Americana, que es tanca avui.
“No sou massa joves per a una retrospectiva?”, els preguntem. Tots dos riuen. “Amb prou feines hem començat a fer el que ens agrada”, diu David, que ha dirigit cinc pel·lícules en solitari i Damsel, codirigida i protagonitzada pel seu germà Nathan, que debuta en la direcció d’un llargmetratge, i interpretada també per Robert Pattinson i Mia Wasikowska.
Directors, actors...
Tots dos alternen o acumulen en un mateix projecte feines com a productors, actors, directors, guionistes... “Vam créixer fent pel·lícules junts, vam haver d’aprendre a fer de tot i vam començar a gaudir en cada fase del procés”, explica Nathan a El Punt Avui.
David i Nathan Zellner van créixer a Colorado i sempre han sentit històries i llegendes del vell Oest. “Alguna vegada hem disparat amb armes de foc en el ranxo d’algun amic, però sempre sobre objectes, mai animals”, explica David. Però són uns grans amants del gènere del western. En aquesta pel·lícula, narren la història de Samuel (Robert Pattinson), que contracta un pastor (Nathan Zellner) per anar a rescatar i casar-se amb un dona (Mia Wasikowska) segrestada per un home. Però res no succeeix com s’esperen els personatges i l’espectador. “Vam evitar clixés com el de l’heroi que va a rescatar una dona, no volíem fer un western massa simplista i vam buscar una història més complexa, que no respongués a les expectatives de l’espectador.”
“Un dels meus directors preferits és Budd Boetticher –comenta David Zellner–, que va dirigir westerns als anys cinquanta. No s’assemblaven als més convencionals d’aquella època, tenien un costat fosc, eren moralment complexos, i van marcar el camí per a cineastes posteriors com Sam Peckinpah o Sergio Leone.” Tampoc es pot dir que Damsel sigui un western convencional, però ret homenatge al gènere. Amb aquesta pel·lícula, han volgut ser “fidels a l’Oest mític”, però no han estat “acurats amb els detalls històrics o geogràfics, hem preferit fer un western estilitzat, que transcorre en algun moment del segle XIX.”
Girs inesperats
Res no surt com es pensen els personatges. “És interessant veure què passa quan algú idealitza una cosa i després es troba amb la realitat –comenta Nathan–. En molts westerns hi ha aquesta idea de viatjar a la recerca del somni americà, de començar de nou, i a vegades no es pot fugir dels problemes.” Com passa sovint en els seus films, comèdia i drama es barregen. “És difícil categoritzar les nostres pel·lícules com a comèdies o drames –diu David, més xerraire–. No és calculat, creuem la línia entre drama i comèdia d’una manera natural, quan escrivim. És com la vida, els moments dramàtics i de comèdia es barregen constantment.”
