Cinema

Mirades a les dones visibles

El 12è Seminari Internacional sobre els orígens del cinema arrenca dijous novament focalitzant-se en la feminitat

El seminari tindrà 22 ponències i una projecció de cinema mut acompanyat de piano en directe

Després de l’èxit de la temàtica de l’anterior edició del Seminari Internacional sobre els antecedents i orígens del cinema, la dotzena edició d’aquest fòrum internacional de discussió i debat tornarà a dirigir la mirada cap al feminisme de començaments del segle XX. Organitzat pel Museu del Cinema i el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, el seminari, que tindrà lloc dijous i divendres a l’EspaiCaixa de Girona, aprofundirà més en aquells aspectes que no es van tractar tant en l’anterior trobada per interrogar-se millor sobre com era vista la dona en les primeres pel·lícules.

Àngel Quintana degà de la Facultat de Lletres i coordinador del seminari destaca que, a diferència de l’anterior, “el tema central no és el del paper que la dona va tenir dins la incipient indústria del cinema, ni preguntar-se per què la història tradicional l’ha acabat silenciant, sinó d’estudiar com era vista la dona a la pantalla, quins eren els seus rols i com aquests responien als codis de funcionament de la societat patriarcal”.

En aquesta edició, com ha avançat el director del Museu del Cinema i també coordinador del seminari, s’han seleccionat vint comunicacions, una ponència i una presentació. Un total de 22 intervencions que es divideixen en cinc blocs dedicats al tema central del seminari, procedents de Catalunya, l’Estat espanyol i altres sis països.

El seminari s’obrirà dijous amb una conferència introductòria a càrrec de Magdalena Brotons, que versarà sobre Comparses, vampiresses, romàntiques i feministes, tota una sèrie de rols que van fomentar els estereotips creats per la indústria cinematogràfica. A continuació, aniran intervenint els ponents al voltant de temàtiques com ara Arquetips, Dissidències, La dona i les altres arts, Identitats nacionals, Tecnologia i presència d’allò virtual abans del cinema i Dives. Entre d’altres, destaca com a activitat complementària oberta al públic la projecció de cinema mut amb acompanyament al piano en directe de fragments i films provinents de la Filmoteca de Catalunya sobre aquesta presència de la feminitat a la pantalla.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat la consolidació com a lloc de recerca d’aquest seminari que agermana esforços de cooperació entre el Museu del Cinema i la Universitat de Girona, a més de l’elecció d’una temàtica com aquesta que aporta més llum a la història del feminisme.

Publicació de les actes

Des de la primera edició del seminari s’ha dut a terme la publicació de les actes per garantir-ne la divulgació. Sota el mateix títol, aquest any s’ha presentat la publicació de l’onzè volum: Presències i representacions de la dona en els primers anys del cinema. 1895-1920. “No és només un dels volums més gruixuts, sinó un dels de més qualitat”, ha remarcat Quintana, que ha aprofitat per avançar que el proper seminari tractarà sobre com ja es conreaven altres formes de representació a partir de la tecnologia en el cinema dels orígens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic