Cultura

‘Khâlid’, un quadre escènic d’innocència

La dramaturga i directora Helena Gràcia va intentar recordar el dia que va perdre la innocència i va començar a prendre consciència de la vida adulta. Ho va fer arran de veure un vídeo d’un nen que acabaven de rescatar d’un edifici de Síria, a conseqüència d’una bomba. Khâlid és un conte per a dues veus del que podria imaginar aquest nen per sobreviure a aquella barbàrie. I, honestament, de la fantasia que cada infant utilitza per edulcorar la realitat. El muntatge, que es va estrenar com a treball de fi de projecte a Eòlia fa dos cursos, fa una breu estada a l’Atrium fins al 14 d’abril.

Les actrius Aina Balasch i Adriana de Montserrat són els dos pols oposats d’aquesta protagonista, que imagina que l’atac ve dels extraterrestres: no pot concebre que un humà ataqui un altre humà. Són a la vegada la veu de la mare (més realista) i del pare (més fantasiós), que li donen eines per sobreviure a la realitat. Khâlid és nom de nen i vol dir “etern”. El personatge protagonista, en canvi, té aquest nom perquè li agrada jugar a futbol i amb l’Action Man (el que apareix és el nino amb què jugava l’autora). Ella voldria anar a la Lluna. I, segons ha evidenciat la NASA fa pocs dies, sembla que no hi ha prou vestuari per equipar dones astronautes per enviar-les a l’espai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.